L’indult, un abús de poder polític quotidià i no excepcional?

El primer nom que em ve al cap quan algú em pronuncia la paraula indult és  Barrabàs, aquell bandoler famós que Pilat, segons els evangelis, va indultar per Pasqua, després que a la gent del poble se li preguntés a qui volien alliberar, si a ell o a Jesús. 

Doncs bé, actualment es continuen aplicant indults, però, a diferència de fa dos mil anys, sense preguntar res al poble gràcies a una llei de 1870. El problema és que el govern espanyol, tant abans amb el PSOE com ara amb el PP, en fa un abús, ja que se suposa que en un Estat democràtic l’indult hauria de ser una mesura de gràcia ocasional i puntual. Per donar algunes dades, Zapatero va concedir 3.226 indults al llarg de dues legislatures i Aznar, 5.916. No dono xifres de l’actual president de l’Estat espanyol perquè encara no ha acabat una legislatura. Però, per adonar-nos que a Espanya no s’aplica l’indult de forma tant excepcional com caldria és el fet que George W. Bush, president d’EUA -un país força més gran que Espanya- va concedir 200 indults en 8 anys. Si bé, també s’ha de dir, que hi ha indults a EUA que els poden aprovar els governadors dels diferents estats i, d’altra banda, no hem d’oblidar que allí encara tenen un altre punt molt més negatiu com és l’aplicació de la pena de mort en alguns estats.

Convé, doncs, derogar aquest llei preconstitucional i atorgar la competència per a indultar en casos excepcionals (i només en casos excepcionals) al Tribunal Suprem, ja que, aquesta llei va en contra d’un dels pilars de la democràcia que és la separació de poders. Així, l’indult permet que una persona declarada culpable en una sentència no se li apliqui la pena per una decisió del govern i no pas del poder judicial. I això crec que està molt lluny dels objectius de la democràcia i pot resultar molt llaminer políticament.

A més, i això és molt greu, hem de tenir en compte que el govern de l’Estat espanyol no ha explicat mai per quins motius atorga un indult o el denega, però, en canvi, si es consulten hemeroteques resulta sospitós, tal com afirma el jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que es concedeixin gairebé sempre a polítics, financers o agents de policia condemnats, encara que el jutge n'hagi informat desfavorablement. Per tant, d’entrada, com a objectiu a curt termini, hauríem d’exigir que al BOE no només es publiqui l’indult, sinó els motius que justifiquen el perdó per intentar aconseguir certa transparència a una llei predemocràtica.

Ara bé, tal com he comentat anteriorment, el que realment convé és atorgar aquesta competència al Tribunal Suprem i que deixi de ser una pràctica quotidiana alguna cosa que hauria de ser excepcional.