27 de setembre. La independència més a prop (1)

Primer, la fotografia periodística era magnífica. S’acabaven els rumors. El portaveu del Congrés, senyor Macias de CDC i la nostra diputada, la senyora Teresa Gomis. El tema ha vingut rebotat per la política canviant que estem vivint. És una foto que hauria de ser normal de cara el pes de Reus dins la política catalana i de l’Estat. Hem viscut una llarga negligència per CDC de la nostra federació, de la nostra comarca i de la nostra ciutat. De vegades penso que potser hem perdut capacitat d’empresa, d’intel·lectualitat, de relleu, de política brillant. El dissident d’Unió, el senyor Duran i Lleida ha tingut molta cura de col·locar gent seva. La traïdoria de fer abans les municipals ha permès que el senyor Espadaler (l’estocada final al president) tinguin un volum de regidors mercès a Convergència. Senyor Duran, miri cap a Madrid; cap al nostre país, no.

La nostra diputada al Congrés ho serà per poc temps, màxim fins a primeries del 2016. Aprofita-ho, agafa experiència; en estar imputada, no hi pensis, és per manca de lleis adequades als equips municipals. Un acord de l’Ajuntament obliga a tots els que governen, però… no tothom ho veu d’aquesta manera. La valentia és una virtut escassa. Espero que als catalans ja no ens jutgin els espanyols del PP i del PSOE. Que siguin els jutges de la República Catalana i que siguin aquests els que acabin amb el desori creat pel senyor Rajoy i el seu equip.

L’encert polític més positivista ha estat la llista mixta i única, civils i polítics sense perfil de partit. També penso que és positiu que la CUP faci la seva pròpia guerra electoral; la barreja “espanyolista” de Podem, Iniciativa amb la seva única obsessió de col·locar-se líders, en minúscula, de cara al futur. Això dóna llibertat als militants d’Iniciativa per votar per la Catalunya sobirana. El militants han de fer i complir amb la dignitat del PSUC, de gran record i enyorança.

La CUP actuarà amb tota la llibertat per defensar els vots radicals independentistes. Però sense imposar condicions els altres independentistes:Catalunya és plural. Les urnes decideixen la pluralitat. Que busqui els vots amb programa i actitud, anant contra el president Mas, amb unes declaracions desafortunades, impertinents i acusacions fetes per Baños, (senyor Baños, sense Artur Mas i CDC no és possible la independència avui per avui!), aquest líder que s’han tret de la màniga i que no coneix ningú, s’equivoca de ple. Ara no toca. Si amb l’atac personal, pensa fer-se famós, s’equivoca: la qüestió no és ser de dretes o d’esquerres, ara és la independència.

El 27 de setembre, si actuem bé i junts, traurem la majoria absoluta perquè torna la il·lusió, es respira a l'ambient. Madrid és la reculada de la Catalunya del benestar social. Després dels indignitats, anem ajuntant alegries. El País Valencià i les Illes, el primer que han votat és desfer el genocidi cultural, lingüístic i l'esperit del país, que el govern del PP va voler imposar-los.

La recuperació serà lenta perquè especialment al País Valencià han deixat terra cremada. Sense banca, sense institucions, sense premsa, sense TVV, sense ràdio autòctona, sense protecció a la llengua, sense diners i amb l'economia desfeta. Uns empresaris desconnectats del país i sense personalitat, solament han mirat cap a Madrid. Ara la capital del Reino els gira l'esquena. La institució més ferma: la Universitat. I com a líder civil indestructible, l'Eliseu Climent. La paraula agraïment és poc per tot el que ha fet.

El paper groller, antidemocràtic, insultant, d'una moral baixa dels membres de Ciudadanos al ple de l'Ajuntament de Reus. Ple que va aprovar el Consistori. L'adhesió: l'AMI. Vots a favor dels 17 regidors dels 27 membres amb dret a vot. El seu líder estatal, Albert Rivera, també és un mal educat, dins i fora del Parlament català. Sort que ara el perdrem de vista. Fa equip amb la senyora Alicia Sánchez Camacho. A Ciudadanos, ja li surten problemes: de militància i de gent corrupta. Per créixer ho acceptarà tot.

Fem història: Ciudadanos va néixer a Catalunya. Després de la temptativa del Fòrum Babel a les nostres comarques contra el català. El senyor Francisco de Carreras junt amb un equip que no cal detallar (perquè ja han sortit els seus noms en tota la guerra contra el català i contra el sobiranisme). Aquest grupet amb una “màgia” amb trucatge, va aconseguir que els mitjans periodístics de tot l'Estat Espanyol acollissin ràpidament el nou partit. Es tracta d'una franquícia del PP, ja que les forces fàctiques, grups de pressió i mitjans econòmics han retirat la seva confiança al senyor Rajoy i el seu equip (falta de personalitat, trajectòria erràtica, teixit de mentides, desconfiança d'Europa i són els líders europeus de la corrupció, després de Grècia).

A partir de les darreres eleccions, la comèdia de Ciudadanos s'està acabant. Els seus amos, els que són a l'ombra, ordenaran la substitució del senyor Rajoy pel senyor Rivera, la franquícia passarà al davant malgrat que no ha manat mai enlloc. Nets, de moment, de corrupteles, incompetents en la gestió política es retrobaran amb gent del PP que s'està passant a Ciudadanos per interessos econòmics, polítics i ideològics. Estaran preparats (ells s'ho creuen) per tornar a guanyar.

L'Estatut ja no serveix per a res. És per als mediocres. Catalunya sap a on va i el que vol. Com volen que ens sentim espanyols? És impossible. El temps juga a favor nostre. Les lleis són en tots els rams, amputacions de l'Estatut de Catalunya. L'ensenyament, la sanitat, els serveis socials, les lleis econòmiques (que no es complien) per crear ofec econòmic, l'esport, la investigació i la recerca, on Catalunya és capdavantera, tenint èxits i prestigi en tot el món; la injustícia amb la llengua, tractament menyspreatiu als mossos, segueixen les lleis impròpies sobre el comerç, les beques negades pels estudiants, etc.

Tot amputat amb el vistiplau del Tribunal Suprem i Constitucional, Audiència Nacional, Tribunal Superior de Catalunya, Fiscalia General de l'Estat, etc. És un rosari de trapelleries. És claríssim que tenim el dret i el deure d'aconseguir la independència de Catalunya el 27 de setembre. SOM-HI!

Jordi Escoda Vilà és antic diputat del Parlament de Catalunya i exsenador a Espanya de CDC.