No fa gaire, vaig rebre d'uns amics tot un seguit de fotos que corresponien a bars, botigues i racons que fa uns anys eren a Reus; llocs que recordaven el que havia estat un moment de la vida de la ciutat i que formaven part, doncs, de la seva història. I també, en certa manera, de la història de cada un dels que vàrem tenir l'oportunitat de gaudir, en uns casos, i d'utilitzar, en d'altres, aquells indrets.
Espais, imatges que han desaparegut, algunes perquè els propietaris van anar envellint i no hi va haver continuïtat en el seu entorn per poder seguir, i d'altres per adaptar-se als nous temps o per canvis d'activitat. El cert és que es va anar transformant la fisonomia dels barris i dels carrers de la ciutat, de vegades d'una manera quasi imperceptible, com si no volguéssim veure-ho.
Quan es revisen aquestes fotografies, venen a la memòria, com passa sempre, records i fets que d'alguna manera s'hi vinculaven, pot ser tan sols en un espai del temps, però que a vegades, sense pretendre-ho, generen certa nostàlgia.
Sabem que és inevitable, que és i que ha estat sempre així, que van desapareixent algunes botigues, productes o empreses però també cal reconèixer que no sempre és inevitable i que quan es produeix dol.
Des de fa un temps, anem rebent notícies sobre un altre referent de la història de la nostra ciutat, el CF Reus Deportiu. Malauradament, quasi totes han estat negatives i s'afegien a altres informacions gens desitjables per la pervivència d'un club fundat el 23 de novembre de 1909, fa 110 anys amb el nom de Club Deportivo Reus i que des de l'any 1917 té l'actual nom de Reus Deportiu. Ara es troba en una situació amb risc de desaparèixer. Moltes han estat les raons i també possiblement molts han estat els seus dirigents que l'han portat fins aquí. Ara no és el moment de retreure quins han estat els errors i si s'haguessin pogut evitar (possiblement alguns d'ells sí).
La meva reflexió ve donada més per les imatges antigues que he rebut, ja que reconec que no sóc el que podríem dir un seguidor del futbol, però tot i això qualsevol pèrdua que parteix la ciutat, és en certa manera una pèrdua per a tots. Em pregunto si, en un futur, també trobarem entre les fotos antigues una de l'escut i els colors d'un club de futbol que hi havia a Reus. I si hauran de ser els més vells els encarregats d'explicar que va ser un club amb més de cent anys d'història, però que va acabar desapareixent.
Deia abans que no sempre és possible evitar el tancament de negocis, d'activitats i de llocs de referència encara que ens dolgui, però em pregunto si aquesta és la situació d'aquest club, si no hi ha cap manera de poder-lo recuperar, fent tots els passos començant des del principi, si cal, perquè un dia pugui tornar a ser un referent dels qui els agrada el futbol i, sobretot, dels reusencs que durant anys han seguit les vicissituds del club.
Moltes vegades ens planyem de fets que creiem que no s'haurien d'haver produït, de situacions en què diem "si hagués pogut". Els reusencs sempre han estat orgullosos de la ciutat, però de la mateixa manera que històricament es van prendre decisions que van configurar la ciutat que ara tenim (no cal valorar si varen ser encertades o no), tot i que foren consensuades (per exemple amb les implantacions d'indústries), amb l'objectiu de mantenir la ciutat que es volia. Si ara per altra banda s'estan intentant recuperar locals i conservar noms d'antics establiments per fer memòria del que un dia van ser, no fora també motiu de reflexió si el que vol Reus com a ciutat i els seus habitants és mantenir entitats centenàries, pensar que potser cal deixar de veure els fets des de fora i potser, si aquest fora el desig de la majoria, fer com tantes vegades ha demostrat, prendre la iniciativa i ser la mateixa ciutat, amb els seus habitants, qui escrigui el que vulgui que sigui la seva història.
Any 2030. A Reus, es fa una festa presidida pel polític de torn, per celebrar la recuperació d'un club de futbol que al teu temps va marcar la història a la ciutat. Esperem que aquesta notícia sigui per sempre més una ciència-ficció.
Joan Bermúdez és advocat i politòleg.
