Amb perdó de tots els llicenciats en medicina per utilitzar els seus termes mèdics, em sembla que en això d’Innova, Sagessa i tot el que en penja, cal aplicar ja, d’una vegada, una cirurgia invasiva.
Els durs i difícils esdeveniments viscuts aquestes últimes hores -i tot sembla indicar que no seran pas els darrers- han posat els reusencs en el mapa dels grans desastres de les corrupcions, reals o mediàtiques, de l’estat.
Hem assistit -i assistirem a més, desenganyem-nos- a desfilades de detinguts amb tota mena d’acompanyants, entre els quals les unitats especialitzades d’elit de la Guardia Civil (les GRS i GAR ), que actuen en “curioses” funcions de policia judicial. A les imatges em remeto.
Aquells qui, com jo mateix, i per raons de molta índole, tenim coneixença, tracte professional, i fins i tot amistat amb algunes de les persones imputades, detingudes, o imputades i detingues –ja que la cosa és variada i diversa- estem profundament compungits. Perquè més enllà de les diferències polítiques que amb algunes de les persones afectades puguem tenir –i tenim-, com que les coneixem -el nucli d’aquesta ciutat encara és petit i sabem els uns dels altres, força i de molt de temps– sabem que són pocs els casos en què ens trobem davant de veritables “corruptes”; i per damunt de tot, com que alguns vam viure altres èpoques sense quedar-nos a casa entomant la comoditat, tenim constància del perillós que resulta no respectar aquell principi fonamental de la presumpció d’innocència.
I ho manifesto perquè, arran dels fets referits, hem observat autèntic carronyisme polític, com el practicat pels dirigents més públics i notoris d’ això que anomenen “Ara Reus”; hem observat ciutadans escridassant sense saber ben bé què escridassen; però també, i afortunadament, hem observat categoria política i ètica en altres polítics locals, a qui òbviament no votaré, però dels quals reconec considerables qualitats.
Tanmateix, he començat dient que cal aplicar cirurgia invasiva en aquest tema. Més enllà de la que practiqui la justícia fent bé la seva feina, la qual em permeto demanar -amb la vènia, amb el respecte i en estricta defensa dels meus interessos de ciutadà- que sigui feta amb discreció, eficàcia i rapidesa, cal fer, al meu criteri, quelcom molt més urgent.
Reivindico aquí i ara -i sé que no és fàcil- que es prengui consciència que és imprescindible impulsar, com més aviat millor, el desmantellament de tot l’entramat sanitari de Sagessa, per integrar-lo totalment dins del sistema públic català de salut, és a dir l’ ICS.
Més concretament, per posar un exemple, l’Hospital de Sant Joan ha de tenir les mateixes condicions de direcció, control administratiu, condicions laborals i gestió de recursos que té l’Hospital Joan XXII de Tarragona. Dic el mateix respecte de tots els altres centres dispersos per diverses localitats que són titularitat de Sagessa: cal que tot estigui en el marc d’una sanitat pública de qualitat arreu del país, evitant així els sistemes de consorcis pseudopúblics. Òbviament, amb una política sanitària coordinada a tot el territori per regions sanitàries.
Reus no es pot permetre de cap de les maneres continuar donant , entre altres particularitats, un sucós negoci a la “benemèrita i social” banca privada espanyola (ara no en tenim altra que la privada, ja ho sé), per mantenir allò que a totes llums només és possible de mantenir des de l’ens públic, sense succedanis.
L’acció política requereix decisions difícils, compromeses, i no pas còmodes; cal confiar que, de les properes eleccions, en surtin representants consistorials que es comprometin a assumir aquest repte.
