Falten 27 dies per al 27-S i a les portes de la campanya la maquinària electoral, la tradicional i la que no ho és tant, ja s'ha posat en marxa. Divendres ens esmorzàvem amb una gernació de càmeres esperant a les portes de la CatDem i de quatre ajuntaments l'arribada de la Guàrdia Civil per ordre de la fiscalia a la recerca de documentació amb un desplegament sense precedents, que va acabar a la seu de CDC. L'ombra de la corrupció i de 3% sura altre cop en període electoral a instàncies de l'Estat, un fet que s'està tornant habitual quan es tracta d'eleccions a Catalunya.
Unes casualitats que de tan casuals resulten si més no sospitoses i no fan altra cosa que restar credibilitat i respecte als molts que diàriament treballen per fer justícia. Perquè investigar s'ha d'investigar, però hi ha moltes maneres de fer-ho i de fer saber que ho estàs fent. Hi ha qui sosté que això pot ser només l'aperitiu del que vindrà en els pròxims dies, en una maniobra per donar munició a aquells que volen torpedinar la unitat sobiranista.
Un altre front que també està en campanya és l'empresariat espanyol, liderat, ves per on, per catalans. S'espera que en els pròxims dies la CEOE i la Cambra de Comerç d'Espanya es pronunciïn obertament en contra de les eleccions plebiscitàries i alertin de les conseqüències, al seu parer, negatives per a l'economia (s'entén que espanyola) de la independència.
És més, el president de la cambra espanyola, el cavista Josep Lluís Bonet, ja ha anat més enllà i ha demanat als empresaris que facin com ell i expliquin al seu comitè d'empresa què pot passar a la seva empresa si Catalunya esdevé un estat. Un exercici molt legítim, sens dubte, això d'alliçonar els treballadors, però recorda temps passats en què els treballadors feien allò que demanava l'amo, per por de quedar-se al carrer. Haurem de veure i sentir moltes coses d'aquí al 27-S, i es fa difícil esperar que es jugui net. Ja hi estem acostumats.
