Estem vivint temps convulsos. La restauració de la legalitat catalana a través de l’article 155 de la Constitució després d’haver estat vulnerada per uns polítics colpistes que van creure’s impunes no està resultant tan plàcida com en un primer moment va semblar. Empresonats uns quants d’ells i a la fuga el cap de la banda, els catalans assistim astorats a una situació en què els que poden segueixen dilapidant els impostos de tots, sense cap vergonya.
I em refereixo, com no, al nostre batlle. No sabem si va pagar de la seva butxaca el viatge que van fer uns quants alcaldes a Brussel·les per enlluernar el món amb una d’aquestes coreografies que tan ben assajades tenen. Esperem que, si ha estat així, hagi fet el mateix amb el cotxe que l’ha portat fins a l’aeroport i que no hi hagi anat en el cotxe oficial. Però, descomptarà del seu sou, aquell que encara no s’ha abaixat tot i que es va aprovar pel Ple, el dia o dies dedicats a fer política partidista? És més, a fer una política que divideix profundament els ciutadans i que ens porta a la ruïna? Això és, pel cap baix, una mala gestió dels cabals públics, senyor alcalde.
En qualsevol cas, Pellicer demostra dia a dia que no és el batlle de tots els reusencs. Alineat des de fa mesos amb els insurrectes, dedica el seu temps a soscavar l’ordenament legal. Un temps que paguem tots els ciutadans de Reus.
Encara no tenim dades de com està afectant la fugida d’empreses a la nostra ciutat. Ja ho sabrem. Però només cal preguntar a les notaries o passejar pel centre i observar la gran quantitat de locals tancats per veure que Reus necessita polítiques que impulsin l’activitat comercial i industrial. Ajuda a això la impunitat dels que es dediquen a embrutar la ciutat dia rere dia amb cartells demanant la llibertat d’uns presos que ni Amnistia Internacional reconeix com a polítics? Ajuda veure a l’Ajuntament una pancarta demanant la seva llibertat? Pretenen amb això abolir la divisió de poders a Catalunya? De veritat pensaven que es podia consumar un desafiament com aquest sense que hi hagués conseqüències? Afortunadament, el poc seguiment de la vaga del 8 de novembre demostra que la majoria dels ciutadans ho té més clar que el nostre alcalde.
Han malgastat milions de diners públics perseguint una quimera que a més de ser irrealitzable està arruïnant la societat catalana. I ho fa a tots els nivells. Per començar, l’ha partit en dos, ja que almenys la meitat dels catalans no volem renunciar a ser també espanyols i europeus. I ha provocat un terrible dolor emocional: ruptures familiars, amistats perdudes, parelles trencades. Increment de patologies mentals. Por al futur, especialment entre els més dèbils, la gent gran. També l’arruïna econòmicament. A hores d’ara són gairebé 2.500 les empreses que han abandonat Catalunya i la seva marca ha quedat ferida per a molt de temps. L’arruïna moralment. Ha fet creure a milers i milers de catalans que podien saltar-se la llei impunement, perquè els sentiments estan per sobre de les lleis. I l’arruïna reputacionalment. Tant de menyspreu i d’insult a Espanya, en què creuen que es tradueix? En que la resta dels espanyols ens veu ara a tots com uns supremacistes egoistes que no mereixem la seva estima.
Senyor Pellicer, abandoni els radicalismes. Dediqui el seu temps i el seu esforç a treballar per i per a tots els ciutadans de Reus. Què fa seguint el joc als qui, no contents amb haver-se saltat la legalitat, segueixen empenyent la gent al desordre i al tumult? No hi ha camí fora de la llei. Europa ho ha dit molt clarament.
Han dut Catalunya a l’abisme i segueixen entestats en un camí catastròfic. I tot en nom de l’amor que diuen que li tenen a Catalunya. L’amor del qui, després de destruir el que estima, crida orgullosament: “La maté porque era mía”, com diu la dita castellana. Recuperem el seny. Abandonin la rauxa. Aquesta quimera devorarà els seus impulsors. Vostè mateix, senyor alcalde. Catalunya necessita serenor per refer-se a ella mateixa. Vostès han destruït una convivència exemplar. Quant de temps trigarem en recompondre els llaços trencats dins i fora de Catalunya? Posem-nos a treballar-hi.
Juan Carlos és portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Reus.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics