Segons Virgili, les forces gregues no podien entrar a Troia a causa de les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien. La trampa, creada per Ulisses, consistia a construir un enorme cavall de fusta a l'interior del qual s'hi amagaren els soldats grecs. Els habitants de Troia, en veure'l, van pensar que era un regal dels déus i el van acceptar, sense posar-lo en dubte. Un cop els habitants de Troia van haver introduït el cavall dins la ciutat, els soldats ocults varen sortir i van obrir-ne les portes, permetent que la força invasora pogués entrar, donant per finalitzada la Guerra de Troia.
L'ambigüitat de Podem respecte al procés sobiranista català manté en suspens els partits independentistes, que han identificat el partit de Pablo Iglesias com una de les principals amenaces en el camí cap a la secessió. Encara que Podem no és avui, segons les enquestes, una alternativa clara en el poder establert a Catalunya la seva irrupció al Parlament pot fer perillar la majoria sobiranista.
Podem aconseguiria, segons el sondeig de la Generalitat de desembre, la cinquena plaça (9-11 diputats) en unes eleccions autonòmiques en què CiU i ERC es troben en situació d'empat tècnic. La irrupció de Podem coincideix amb una caiguda d'onze punts del sentiment independentista. Això, sumat al fet que el partit de Pablo Iglesias encapçala la intenció directa de vot a Catalunya en unes eleccions generals, ha encès totes les alarmes entre el sobiranisme, que donava per feta la consolidació del poder en mans de CiU o d'ERC.
La preocupació és especialment forta a Convergència Democràtica. Alguns dirigents del partit creuen que l'auge de Podem no fa res més que complicar un panorama que ja era un camp de mines. El debat intern ara a CDC és per decidir si cal convocar eleccions ara, abans que Podem creixi més, o bé fer-ho a la tardor, quan el fenomen del nou partit es podria haver desinflat amb els comicis de maig.
El coordinador general de Convergència, Josep Rull, va aprofitar l'amenaça de Podem per tornar a pressionar Esquerra Republicana perquè accedeixi a formar una candidatura conjunta amb CiU per presentar-se a les eleccions autonòmiques. Rull va dir que la unió de tots dos partits donaria a aquestes eleccions un fort caràcter plebiscitari sobre la independència. I en aquest panorama, Podem es mouria amb menys facilitat, va advertir abans d'assegurar que aquesta formació és el “cavall de Troia del procés”.
Podem defensa el “dret a decidir” de Catalunya però insisteix que s'ha d'emmarcar en un procés constituent previ a tot l'Estat. La falta d'un horitzó temporal clar per fer-ho és el que inquieta els partits sobiranistes, que veuen en les promeses d'Iglesias una mena de repetició del procés de redacció de l'Estatut d'Autonomia del 2006, que posteriorment va retallar el Tribunal Constitucional.
Les crítiques a Podem arriben a Catalunya des de tot l'arc parlamentari. El PP li retreu que no garanteixi de cap manera la unitat d'Espanya. Esquerra Republicana, tot i que evita les crítiques a Podem, no els retreu que condicionin un referèndum a Catalunya a la consecució d'un procés constituent en el conjunt d'Espanya. El portaveu del Govern català, Francesc Homs, va dir que no esperava “res” del model territorial que ofereix Podem en cas que guanyi les eleccions generals.
El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) ha difós un comunicat per advertir sobre els viaranys que pot prendre el procés, que podria veure's desinflat a partir de pactes entre oligarquies. Segons l'MDT, les declaracions d’Artur Mas i d’altres representants de la dreta catalana, fan sospitar del perill de la traïció, combinant la dilació amb l’aigualiment del projecte.
L'MDT ens recorda que sense ruptura no hi ha independència i que el poble català serà qui la farà possible, però que haurà de ser declarada pels polítics que estiguin realment al costat d'aquest poble i de la lluita independentista.
Sebastia Barrufet Rialp és periodista.
