Dimecres, 03 de Març de 2021

Concerts d'estiu: inconvenients i encerts

31 d'Agost de 2015, per Biel Ferrer

Ventar-se sorollosament (i desacompassada) en un concert d'orgue perquè a l'església hi fa calor, estossegar mentre el quartet de corda fa un piano, aixecar-se per anar-se'n al final d'un moviment que no clou l'obra, aplaudir entre dos moviments d'una suite, arribar tard al concert i poder-hi accedir per asseure's a la cadira que no és fixa i fa soroll quan t'hi acomodes, no haver-hi programa de mà en un concert, fer propaganda d'un concert per la xarxa i no trobar enlloc el programa amb informació sobre els compositors de qui sonarà música, enraonar mentre l'intèrpret toca, fer fotos als músics mentre toquen sense haver silenciat el mòbil, plantar-se al bell mig del passadís central de l'església on es fa el concert i estar-s'hi mig concert per enregistrar-ne imatges i sons (tot comentant, les dues reporteres, detalls tècnics incerts) per a una televisió local, tertúlia animada a la taula del darrere tot fent birres i refrescos i explicant acudits i fent brometes mentre els instrumentistes de corda fregada fan sonar bellament i sacrificada la música, algú netejant gots i endreçant ampolles a la barra del bar del fons de la terrassa esdevinguda sala a l'aire lliure per a concerts a la fresca...

Tots aquests inconvenients són els que recordo haver observat, patit i suportat en diversos concerts a Reus i a la vora de Reus aquest estiu que ja s'acaba però encara no. Manca, doncs, encara, molta educació musical bàsica perquè el públic sàpiga comportar-se i assaborir com cal la música culta (la música és un fet divers i per tant té tants registres i gèneres que aquí només parlaré de l'anomenada culta o clàssica; les altres músiques, les populars, des de la rumba passant pel jazz i el folk fins al rock, requereixen altres maneres de saber estar i de saber gaudir: a Reus, la bona gent de l'AMCA hi treballa de valent i és molt d'agrair que, per exemple, per combatre el tedi i la calor dels diumenges d'estiu a la tarda organitzi al Racó de la Palma audicions, amb consumició, molt ben triades!).

Són inconvenients que, tanmateix, no eclipsen els encerts de certs cicles de concerts estiuencs. Com ara vincular-los a escenaris diferents que no són habitualment sales de concert: l'església del castell d'Escornalbou, la cartoixa d'Escala Dei, l'església de Santa Maria de Montblanc o de Prades, el pati del darrere de Cal Rull que hi fa de terrassa amb bar, els monestirs del Cister (Vallbona de les Monges, Poblet, Santes Creus) o l'església prioral de Sant Pere de Reus... Encerts com el cicle de corals reusenques que va tenir lloc per la Festa Major de Sant Pere de Reus a la prioral, del qual vull destacar el magnífic concert de música barroca del Cor Cal·líope (de veus femenines) i el Barroc Ensemble (amb instruments antics de l'època), tot preparat, presentat i dirigit per aquest gran pedagog, músic i activista cultural que és el Ton Colom, al qual la ciutat tard o d'hora li ha de fer un reconeixement com es mereix per la seva gran tasca des de l'Escola de Música del Centre de Lectura de fa tants i tants anys.

L'altre gran especialista musical de la ciutat, en aquest cas catedràtic d'orgue al Conservatori del Liceu de Barcelona, és Josep Maria Mas Bonet, que, malgrat totes les penúries econòmiques, impulsa (estiu, tardor, hivern i primavera) els concerts d'orgue de l'església Prioral de Sant Pere, que necessita amb urgència un orgue nou que substitueixi l'actual molt minvat en condicions i que, alhora, restitueixi l'antic orgue històric destruït durant la guerra civil (l'orgue barroc de Sant Pere i la torreta modernista de cal Navàs són les dues grans assignatures pendents de restauració malmeses en aquell conflicte bèl·lic encara ara després de gairebé 80 anys, per a la qual restitució caldrà esperar millor conjuntura econòmica perquè hi ha altres prioritats socioeconòmiques o, encara millor, la fi, gràcies a la independència política nacional, de l'espoli fiscal que pateix Catalunya). O encerts com la presentació d'un grup de cantaires amateurs a la Vila Vermella que va permetre a més d'un oient la plena descoberta de l'eclèctic, compromès, sorprenent i internacional cor Veus de la Terra de Reus que canta cançons d'arrel d'arreu, o la promoció de joves estudiants de l'exigent conservatori de Vila-seca mitjançant concerts a l'abast, o la recuperació de la sonoritat del viloloncel de Pau Casals al Vendrell...

Si fèiem memòria, el concert en què les sis suites de Bach per a violoncel van sonar interpretades per Gerard Claret a Santes Creus fa ja uns quants anys potser és un excel·lent exemple del que fóra la síntesi d'una audició com cal: públic atent i educat, intèrpret excel·lent concentrat, espai especialment adient i tota mena de detalls peparats amb cura des de la difusió, la venda de localitats, el programa de mà amb coherència interna... i encara potser amb un però d'aleshores: la inexistent crítica imprescindible en tota manifestació artística i cultural... que, ara, per fi, fa de manera entenimentada, quan li és encomanada, la jove periodista i musicòloga reusenca Marta Trill (segueixin-la al web de la Revista Musical Catalana perquè sap de què parla i, si vostès no han estat al concert, els el fa escoltar amb més atenció que mai! Llegeixin-li, si us plau, aquí la seva darrera interessant aportació primaveral: www.revistamusical.cat/la-recepta-de-locm/). Per què no hem de poder aspirar al bo i millor per a tothom sense excepcions, és a dir, a l'excel·lència i a la inclusió alhora?

Biel Ferrer Puig és filòleg.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Comprensiu a la força  03 de Setembre de 2015

Ortega y Gasset

La rebelion de las masas ja apuntava al fet que quan tothom pot accedir a determinats llocs podia passar el que apunta Biel Ferrer. Podríem estendre a altres fets culturals la manca d'educació tals com la bona cuina :Gent ignorants que mengen com a porcs i no saben diferenciar el que mengen, o en el món de la pintura; gent que accedeix a una pinacoteca i ignora tot el que hi ha darrera d'una obra , etc . La possible avantatge de la socialització de la cultura es que gent no necessàriament rica hi poguí accedir més fàcilment. Es el consol que trobem alguns davant de la manca d'educació de les masses analfabetes