La llei de la gravetat s'ha complert de manera inexorable. A l'altra part del món. Si tothom, tret de quatre rabiüts, ha arribat a la conclusió després de 53 anys que el bloqueig que els Estats Units han imposat a Cuba no porta enlloc i els perjudica a tots, per què s'havia de mantenir? El bloqueig només alimentava la testosterona patriòtica del règim castrista i el ressentiment d'alguns exiliats a Miami cada dia més vells. Benefici de mòmies.
La Cuba de Fidel va aguantar l'asfíxia gràcies al socors roig soviètic i després a la col·laboració marcial veneçolana, però ara el petroli també fa figa. La ranera del règim ha entès que cal renunciar a la pobresa permanent, que podria acabar esclatant en una societat que no té automòbils però sí smartphones. Sap més el dimoni per vell que per roig. Els uns i els altres, doncs, han decidit posar fi al sainet tètric. Amb l'ajuda del papa. Això és curiós. La intervenció de Francesc ha suscitat comentaris tan sucosos com el que ahir va amollar un contertulià del feix i la creu: “Alguna cosa miraculosa ha tingut que aquest papa revolucionari hagi intervingut en l'afer.”
Miracles i revolucions tenen poca cosa en comú, segons el catecisme del senyor Marx. Sigui com sigui, els nord-americans, oblidant la gran humiliació, podran fer negocis a Cuba. Els cubans se'n beneficiaran. L'apertura portarà també el règim a l'asil... Potser sí, potser sí que hi ha hagut un miracle, el miracle del sentit comú. Ara només cal que s'escampi. El seny. O coneixement.
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
