Fa molts dies que la història de David i Goliat es fa present a Catalunya. El futur és incert i, com diuen els coneguts versos del poeta Martí i Pol, "tot està per fer i tot és possible". La força la té l'Estat espanyol, el peix gran que es vol menjar al petit. El poderós que treu tota l'artilleria, jurídica i policial, sense respectar la separació dels poders executiu i judicial, contra uns governants que juguen en equip, units, amb les entitats sobiranistes i bona part de la societat catalana. Un joc net, pacífic, lliure, emprenedor, creatiu... L’objectiu és guanyar la copa de la democràcia. Goliat, en canvi, juga brut i exerceix la violència contra empreses, institucions, mitjans de comunicació, representants polítics elegits de manera democràtica i ciutadania. Fins ara, molts espectadors miren el partit des de les grades i animen a un equip o l'altre. Algú es manté equidistant en una gran final?
Potser encara força persones dubten i a uns quants no els hi interessa la política, tot i que els hi afecta, ja que construeix les regles del joc d'un país i permet tractar-ne les qüestions importants mitjançant el diàleg. Ara juguen dues opcions i només una sembla que opta per fer política: ¿Legalitat catalana recentment aprovada, basada en la legalitat internacional, o legalitat espanyola d'acord amb la Constitució de 1978? ¿El govern més proper (ajuntaments i Generalitat) o el més llunyà? ¿República o monarquia? ¿Les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya o els recursos del tribunal constitucional retallant o impugnant aquestes lleis? ¿El funcionament normal dels serveis o la intervenció econòmica de la Generalitat? ¿Una societat municipalista o l’amenaça conjunta a més de set-cents alcaldes per part de la Fiscalia? ¿Estimar el país i la gent on vius o voler fer-li mal amb inhabilitacions, condemnes, multes, detencions, tancament de webs, etc. i amb la distracció de la policia de les funcions de seguretat en plena alerta quatre de terrorisme per enviar-los a buscar urnes i paperetes? ¿Manifestació multitudinària cívica i festiva l'Onze de Setembre, tot i les provocacions contínues, o involució democràtica i clavegueres de l'Estat? ¿Convivència pacífica o irresponsable entossudiment del govern espanyol? ¿Llibertat d'expressió i de reunió o repressió? ¿El parlamentarisme més antic d'Europa o un passat autoritari que retorna? ¿Afrontar políticament la qüestió catalana, com recomanen a Rajoy dues publicacions europees de referència, els diaris Financial Time i Le Monde, o l'ús desproporcionat de la força? ¿Fer valdre la democràcia o menysprear-la? ¿Voler votar o impedir votar? ¿Crear un país nou engrescador i avançar o acceptar viure com fins ara, en un bloqueig i retrocés constant? En la intimitat, respirar amb tranquil·litat i respondre amb honestedat a totes aquestes preguntes, valorant els fets viscuts des de fa molts anys i recentment, sense el soroll mediàtic i polític d'aquests dies convulsos, pot ajudar a decidir anar a votar, malgrat tots els impediments, en un sentit o en un altre.
Mentrestant, malgrat l'absència d'una proposta política per a Catalunya per part del govern espanyol des de fa molts anys, el president de la Generalitat insisteix que prefereix que, ni que sigui en el darrer minut de partit, el referèndum es pacti amb l'Estat. I segur que la majoria de la ciutadania hi està d'acord. Ara per ara, l'1 d'octubre tothom està convidat a respondre a la pregunta "¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" Amb un Sí, un No o en blanc. Es tracta de decidir el futur del país votant, en pau i amb respecte per a tothom.
Tot i que Goliat ho està posant molt difícil, David, com ja ho va fer amb Gandhi o Mandela en la història més recent, potser tornarà a alçar, en llibertat, la copa de la democràcia. Llavors, El Cant dels Ocells, Imagine de John Lennon i l'Horitzó de Txarango, sonaran just abans que tot un poble canti dempeus, amb dignitat, l'Himne dels Segadors.
