Dimecres, 20 de Novembre de 2024
A finals d’agost, el socialistes selvatans acostumen, des de fa uns anys, a celebrar a la seva vila una trobada en forma de sopar amb la assistència del primer secretari, el qual, com és públic i notori, és en Miquel Iceta. En condició d’actual company de viatge polític de la selecta i resistent família socialista d’aquí i ara, enguany, amb molt de plaer, he estat amb ells. Era d’esperar que els abrandats jovencells separatistes de la vila fessin notar la seva oposició a la presència del maligne Iceta i a tota la colla de persones botifleres i unionistes (segons ells) que van exercir el dret a decidir d’anar a l’aplec.
En conseqüència, no fou cap sorpresa trobar a l’entrada al lloc de la celebració un petit escamot d’aitals joves, per cert ben polits i abillats amb bona roba (per la qual cosa dedueixo que no eren sector Arran, sinó més aviat sector dels autoanomenats CDR), amb una pancarta tractant Iceta de 'ruc', i dient-li que se n’anés a sopar a casa seva. Tractar de ruc Iceta és, com a mínim, pintoresc; i quant a això d’exigir a la gent que sopi a sa casa, no m’atreveixo a qualificar-ho, sobretot d’ençà que en Jaume Sisa va posar en qüestió la propietat de les cases: deuen recordar, molts dels hipotètics lectors, allò que “casa meva és casa vostra, si és qui hi ha cases d’algú”; i si aquesta bonica i tan cantada afirmació és relativa, la propietat d’allò públic és, estimats jovencells, de manera indiscutible, de la totalitat dels presents a l’acte (que a més, ens manifestem com a partidaris de la socialització del béns de tothom).
El que no va resultar tan normal, ni tan interpretable com a dret de lliure expressió de cadascú, fou la imperant olor de detritus d’origen animal que impregnava el bonic parc i la carpa de propietat municipal que va acollir l’acte. Els soferts militants socialistes de la vila, malgrat el seu esforç matinal, no van aconseguir eliminar del tot l’aportació feta a la festa per un clandestí estol de separatistes locals, que fou la d’una nocturna escampada de purins (de fems, tant se val). Comença a ser preocupant la persistent utilització, per part dels promotors d’aquesta peculiar república nonada, dels detritus i altres modalitats escatològiques, i no ho dic pas només per les molèsties ocasionades la nit de dissabte passat: cal recordar que l’exercici bastant habitual d’aquesta bretolada ens ha comportat a tots els ciutadans l’enorme despesa de recursos públics esmerçats en la vigilància permanent, o sigui 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, de totes les seus judicials de Catalunya, que en són moltíssimes.
I no sols la despesa, sinó també que moltes parelles de servidors públics de l’ordre estiguin dedicant-se a aquesta tasca en detriment de moltes altres de més efectives i útils per al conjunt de la població. Per a molts separatistes, inclosos alguns que encara en queden de racionals, resulta que el culpable d’aquesta costosa vigilància és la màxima autoritat judicial de Catalunya. Jo afirmo que no, els culpables són els brètols que es dediquen a fer el mateix que varen fer a la Selva del Camp la passada matinada i, per extensió, tots el ximples que encara viuen en l’absoluta irrealitat d’allò que no ha estat, ni és, ni serà. Si tot aquest esforç inútil de tanta (massa) gent s’esmercés en intentar trobar una sortida que passi per la concòrdia, la solidaritat i la voluntat per assolir un país millor, lluny d’utopies inútils, les coses anirien millor. I amb menys ferum. L'Iceta, els socialistes, els federalistes d’arreu de l’estat i molts altres que els acompanyem ja fa mesos que ho intentem i hi posem ganes, i creguin que resulta gratificant i, sobretot, útil -i no ofèn les pituïtàries.
Ramon Salvat Guarque és membre de federalistes d’esquerres.
Ramon
que esperava fessin aquestos brètols? segons ellls son tan demòcrates, es clar si opines com ells, cas contrari et tracten de tot, però els recordo als demòcrates del univers el refra castellà que diu: "se cree el ladrón que todos son de su condición" espero que entenguin el que els vull di, se que es difícil amb el seu cociente mental, però per intentar-ho no pasa res.
