Dels molts dies dels que al llarg de l’any es dediquen a reflexionar sobre temes que ens importen com a gènere humà, penso que el més important és el que es dedica a la infància ja que és el nostre futur, és la part més dèbil i avui el panorama és desolador. Veiem notícies i fins i tot imatges impactants de nens desnodrits, afectats de malalties sense cura per falta de medis o medicaments, d’orfes per les guerres, de nens soldats alliçonats per a matar, de nens buscant no se sap què en muntanyes d’escombraries, de nens treballant, molts cops en feines dures i amb horaris interminables, quan haurien de ser a l’escola, això quan no són víctimes del tràfic d'òrgans o d’explotació sexual.
Des del món occidental tenim el perill de pensar d’una banda que hi podem fer poca cosa atès que tot el que hem descrit passa al tercer món i per altra de sentir-nos cofois per quan els nostres infants tenen accés a una bona educació a una sanitat que té cura d’ells i a una bona alimentació que els procura un creixement sa.
Malgrat que en termes generals és cert que al primer món els nens frueixen del que hem dit, el panorama tampoc pot ser massa optimista, doncs ens trobem amb nens tirànics que només fan la seva voluntat a la que s'emmotllen els mateixos pares, nens que creixen quasi sense veure als pares i per tant sense el seu afecte, ja que aquests treballen en horaris que dificulten la vida familiar; nens que creixen sense valors i per tant sense la cultura de l’esforç i del compartir; nens enganxats al món virtual, nens que serveixen de moneda de canvi a les exigències dels pares que se separen, nens obesos per falta d’un ordre en els àpats de les famílies.
Les anteriors descripcions fan més que justificable la celebració d’aquest dia internacional de la infància que ha de servir per prendre les mesures necessàries per revertir les situacions en què no es compleixen els drets dels infants que recordo que, bàsicament són, el no fer-se adults abans d’hora, no haver de preocupar-se per l’alimentació, salut o habitatge i, sobretot, que ha de ser estimat i protegit. Aquesta pinzellada sobre el dia internacional de la infància no pot acabar sense un homenatge a la multitud de persones: educadors, pares, voluntaris, que dediquen el seu esforç uns, per intentar cobrir les necessitats bàsiques dels infants en països que ho necessiten i tots intentant educar per formar persones amb criteri i amb valors que ens fan confiar en un món millor.
Pere Pagès és el síndic de greuges de Reus.
