Finalment, després de 20 anys, es va posar en marxa el passat dia 13 de gener el tan anomenat Corredor del Mediterrani. De fet si ens atenim a les declaracions tant dels usuaris de la línia ferroviària, com dels dirigents municipals de les poblacions afectades, sembla que hagués estat un treball fet a deshora i sense el coneixement de ningú, sempre que el resultat, almenys pel Camp de Tarragona, no sembla haver estat gaire beneficiós. El gran avantatge anunciat és la reducció de temps del trajecte entre Barcelona i València, i atenent a les queixes i sorpreses, manifestades el dia de la seva inauguració, també devia ser desconeguda la seva planificació.
El resultat dels canvis generats, una vegada s'ha posat en marxa, són ben evidents i si aquests els centrem en el nostre territori, no sembla del tot clar que siguin tots beneficiosos.
Tarragona seguirà mantenint el pas de tots els trens de mercaderies, en tant que els de llarg recorregut queden reduïts a menys de la meitat (de 28 passen a 12). Al seu torn, Salou es queda sense un nombre important de trens i sense estació, tot i haver decidit en un ple de l'ajuntament en l’octubre de 2019 uns terrenys per edificar una nova estació fora de l'entorn urbà, a Port Aventura i evitar que aquesta no sigui més que un baixador amb una màquina d'expedició de bitllets, i els usuaris s'hauran de desplaçar per poder accedir a una estació (quan estigui feta) amb menys freqüències de pas.
L'Hospitalet de l'Infant i Cambrils, per anomenar dues poblacions afectades més, passen a tenir la seva estació allunyada del nucli urbà, cosa que sembla no molestar a alguns dirigents municipals de Cambrils, ja que, i aquesta és la raó que exposen, no han perdut gaire bé, freqüència de trens. El cert és que els desplaçaments de curta distància, que fins ara es feien en el traçat antic, deixa d'existir, a la vegada que incomuniquen per aquest transport poblacions properes, com ara Cambrils amb Salou, o Tarragona.
De cop, tothom se n'adonen que les comunicacions per tren en les distàncies curtes i entre les poblacions més properes, són necessàries, que la ubicació de les estacions de tren, és un factor important, que en un moment en el qual s'està intentant posar mesures per reduir la contaminació, es genera amb aquest nou corredor tot un procés de desplaçaments amb cotxe per poder utilitzar el tren. És a dir, s'incrementarà l'ús del vehicle contaminant, per apropar-se a les estacions d'origen o destí. Sembla generar una certa paradoxa.
Però la sorpresa, queixes i reclamacions tan efusives, sobten quan es té en compte que es tracta d'un projecte que es va iniciar fa 20 anys, moment en el qual alguns dels dirigents dels municipis afectats, manifestaven la seva satisfacció per la possibilitat de canviar el traçat de les vies fèrries, fet que els hi permetria poder recuperar un entorn de la població (és a dir edificar) i millorar l'entorn urbà. En aquell moment no es van adonar de la llunyania o desaparició de les estacions? Quan a l'any 2018 varen signar un acord els alcaldes de camp de Tarragona, amb Adif, no ho varen preveure? Quan es va definir l'objectiu d'apropar dos capitals (Barcelona i València), no van veure l'aïllament a què s'exposaven?
Certament ara, el territori està demanant que es construeixi un tren-tram, aprofitant tant els terrenys com les infraestructures de les antigues vies a fi de poder mantenir les comunicacions entre les poblacions properes. La Generalitat ho està estudiant i sembla que ho veu amb bons ulls, esperem que finalment deixi de ser una proposta i es converteixi en una realitat, però una vegada més en trobem en escenaris, que s'haguessin pogut evitar, tan sols si qui tenien en aquells moments la capacitat de proposar, negociar i/o decidir, haguessin pensat més en els territoris, en la seva gent i pot ser una mica menys, en la imatge bonica que podria tenir treure una estació d'un entorn urbà concret, o aprofitar uns terrenys per noves edificacions, que sembla, segons totes les exposicions, peticions i queixes d'ara van imperar.
Joan Bermúdez ès advocat i politòleg
