Tan sols és un primer pas de la quinzena legislatura, però es pot dir que aquesta s'ha començat a moure. S'ha constituït la mesa del Parlament amb el nomenament de Josep Rull per presidir-la. Cal reconèixer que la votació que li va facilitar l'accés al càrrec, no va estar lliure d'especulacions prèvies. De fet, semblava que podria ser un membre d'ERC qui assolis el càrrec, però, les converses entre el president Puigdemont i Marta Rovira van decantar la balança a favor de Junts.
Aquesta posició que ara sustenta el partit de Puigdemont, no és innòcua, perquè té el control dels temps i dels possibles debats d'investidura, l'acte equivalent del que s'ha començat a parlar. La primera pregunta que sorgeix és, per què ERC es va deixar guanyar aquest lloc tan important? En política res de fútil. Tenien la possibilitat de poder assolir aquest càrrec, perquè PSC-PSOE estava disposat a votar a favor seu, tot esperant, com és previsible, contrapartides. Però aquesta situació hauria posat el partit en una posició molt incòmoda davant les votacions en una futura investidura d'Illa, fet que, com ha dit reiteradament Marta Rovira no volien que fos el PSC i Junts qui negociessin i presentessin ofertes a ERC. Bé sembla que no deure res a PSC-PSOE, ho han aconseguit, tot i que, si la situació del partit ja era compromesa abans, ara es posa encara més difícil.
La voluntat de Junts, segons va manifestar Jordi Turull, secretari general, és que primer es presenti Salvador Illa, a la investidura. Perquè aquest canvi de criteri, quan s'havia dit que Puigdemont volia ser el primer? Sembla prou evident. Un primer intent d'investidura per part de Puigdemont permetria a ERC votar a favor, tot sabent que no sortiria escollit. Fet que portaria posteriorment la presentació de Salvador Illa, que no tindria els vots d'ERC i caldria anar-hi a una segona votació, amb el qual resultaria més fàcil poder justificar una abstenció d'ERC i facilitar la investidura, "pel bé del país, per desbloquejar la legislatura i evitar noves eleccions". Si Illa és el primer a presentar-se, aquest argument trontolla i una repetició d'eleccions és més factible.
No cal dir que aquesta situació està posant molt nerviós al candidat Illa, estat d'ànim que traspua i es manifesta en cada una de les seves declaracions i intervencions. No entén, segons ell, que si ha estat el guanyador, expressió que caldria corregir i dir el més votat, no pot ser el president de Catalunya. De fet, presenta uns arguments de manera insistent que recorden i molt, tant en el contingut, com en les formes, les declaracions que en el seu dia, conseqüència de les eleccions general del 23 de juliol de l'any passat feia Núñez Feijóo, quan feia la mateixa petició. Clar que no és ell tan sols qui està preocupat per unes noves eleccions a Catalunya. Des del govern espanyol, Pedro Sánchez, que es va posar molt content perquè veia la seva legislatura consolidada, amb Illa president a Catalunya (sense recordar ell governa sense ser el que més vots va obtenir), el no aconseguir abans del 26 d'agost, data límit per tenir un nou president, la seva legislatura també perilla, perquè una nova pròrroga de pressupostos l'obligaria a convocar noves eleccions si els partits catalans no li donen suport.
La clau de volta, doncs, la té ERC, conscient a investir Puigdemont. No és possible per la manca de l'abstenció necessària del PSC-PSOE, com ha dit en diferents idiomes Illa, els ha obligat a posar sobre la taula la necessitat de demanar un finançament singular, per poder donar suport al candidat socialista. Les paraules mai són balderes i en aquest cas, són importants.
No ha utilitzat Marta Rovira el "concert econòmic", sinó "finançament singular" encara que alguns titulars ho assimilen, que de fet, si no es concreta més, singular tan sols vol dir diferent. Petició a la qual s'ha sumat Salvador Illa, que ara acaba de descobrir que Catalunya és la tercera comunitat autònoma en aportació de fons i la catorzena a rebre. La llàstima és que ell poc o res pot fer tant en això, com en la defensa del català, que també ha descobert que cal protegir després d'utilitzar el castellà habitualment en les seves intervencions, o les millores en infraestructures i rodalies, com s'ha compromès en la quinzena assemblea del PSC-PSOE al Baix Llobregat.
Tots aquests compromisos estan en mans de Pedro Sánchez, que com sempre ha fet declaracions favorables a qualsevol petició que li pugui facilitar els seus objectius. Una altra cosa és que després ho compleixi, i sembla que ERC té prou experiència en incompliment d'acords al Congrés. Cal recordar que per canviar el sistema financer d'una comunitat autònoma, a banda de la voluntat de Sánchez, hi ha procediments i òrgans, com el Consell de Política Fiscal i Financera de les comunitats autònomes, creat el 1980 que han d'intervenir i sobretot temps, i aquest és molt escàs abans de la data límit.
Caldria tan sols un compromís de Sánchez per poder suport ERC a Illa? Atenint-nos a l'experiència dels seus incompliments a compromisos, no sembla que s'ho juguin tot a creure en la paraula de Sánchez. A banda d'això, al partit li estan sortint bolets per tot arreu, ara s'han trobat amb l'acte que tenien previst fer per ratificar per la militància l'acord a l'Ajuntament de Barcelona amb el PSC-PSOE, que l'assistència ha estat tan gran que ha desbordat les previsions i ha fet anul·lar "sine die" una nova convocatòria. Tot i no saber quin seria el resultat de la votació, sembla prou evident que una assistència massiva de militants per la ratificació o no d'uns acords, posa de manifest que hi ha disconformitat, de fet la joventut d'ERC ja ho ha posat de manifest.
Amb aquests antecedents, la convocatòria que ha estat anunciada d'una consulta a la militància per ratificar la investidura d'Illa, no sembla que pugui tenir massa partidaris i difícilment li donaran suport. Per acabar-ho d'adobar ERC, després del fracàs de les quatre darreres eleccions, ha fet una implosió i comencen a sorgir veus discrepants amb la presidència de Junqueras, a qui visualitzen com el responsable de l'actual situació i s'enfronten al nucli dur del partit que dona suport a Junqueras.
Qui cregui que la pèrdua de pes d'ERC és bo, s'equivoca. Cal tenir partits forts catalans, però per això també cal que aquests tinguin molt clar on són, qui són i perquè hi són. Cal recordar la fraseologia popular que diu: "No es pot repicar i anar a la processó". L'ambigüitat i l'excés de personalisme poden ser elements que els hi ha passat factura.
Joan Bermúdez és advocat i politòleg.
