No és només la prensa de Madrid contraria al sobiranisme català. Cal veure com tracta el CEO La Vanguardia.
Enric Herrera va escriure: Sempre s'ha dit que els espanyols ens tenen presa la mida, una teoria que sense cap mena de dubte ha fet fortuna per la realitat dels fets. A diferència dels bascos, que sempre els han considerat com un mal "de casa", una desviació de la seva pròpia anatomia, els catalans hem sigut un col·lectiu que, havent perdut totes les guerres a base de sang i foc, hem acabat reconduint les nostres ànsies de llibertat a una qüestió de confiança forçosa amb la metròpoli del regne. És allò tan miserable de "millor un plat de llenties que un altre genocidi", no fos cas que ho perdéssim tot una altra vegada i haguéssim de tornar a començar. I amb això hem anat fent amb el "qui dia passa any empeny" de derrota en derrota, construint una realitat paral·lela amb industria i comerç i patint uns problemes identitaris per ser estudiats a la millor escola de psiquiatria. La imatge de l'empresari català a la pel·lícula La escopeta nacional de Berlanga és l'exemple més fefaent d'un país que ha decidit continuar mantenint la bèstia mesetària abans de veure-la desbocada un altre cop. Una bèstia necessitada constantment d'una mamella per subsistir per la seva incapacitat innata de mantenir-se ella sola.
El dirigents polítics espanyols tenen un problema que no té remei. Per desgràcia seva (o no) es deuen als seus votants i opinadors, que no volen sentir a parlar de qualsevol enteniment amb Catalunya. Significaria una traició de dimensions mastodòntiques. Durant la transició ja en vam tenir un bon exemple quan l'UCD de Suárez propugnava un Estat de quatre nacions, i tothom, amb el PSOE andalús al capdavant, va posar el crit al cel avortant definitivament la "solució" a quatre i imposant la LOAPA. Ara se sap que també hi ha un sector pragmàtic de la dreta espanyola, amb la patronal Foment al capdavant, que apostaria per un acord prou generós com per deixar satisfeta la gallina dels ous d'or catalana i tancar, almenys per unes quantes dècades més, el problema catalán. Ho podran fer?
Per tirar per terra el procés, sempre ens quedarà fer marxa enrere nosaltres mateixos i/o sepultar-nos en mútiples baralles de taverna i casos de corrupció, que és una bona fórmula per empastifar de merda i desafecció tot el procés que amb tanta il·lusió s'ha engegat. Tindrem confiança i posarem un ciri a la Moreneta perquè la tempestra perfecta es manifesti, i desitjarem que tot això que acabo d'escriure no es faci realitat, d'acord?.
No recordó la data que Enric Herrera va escriure aquestes reflexions, tanmateix, constato que són de rigurosa actualitat.
Juan Carlos Monedero, un dels caps visibles de Podem, va afirmar que el sobiranisme "reinventa" els fets del 1714 per la "necessitat" de justificar un "enfrontament clar" (un "odi") que serveixi de combustible al seu discurs polític. ( són malnascuts). Ho va dir durant un debat a Madrid, organitzat per la plataforma Federalistes d'Esquerres, en el qual també van participar el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el diputat d'Esquerra Unida Alberto Garzón.
Monedero, però, també creu que els arguments del PP, "amenaçant" una Catalunya independent de patir seriosos riscos econòmics i en l'àmbit internacional, no ajuda gens a solucionar la situació. De fet, ha anat més enllà i ha assegurat que, a Espanya, alguns voldrien veure els catalans com "l'arquebisbe de Granada", tombats a terra per demanar perdó pel cas d'abusos sexuals.
Des d'IU, Garzón ha acusat Artur Mas i Mariano Rajoy d'"oportunisme polític" per aprofitar el moviment popular a Catalunya en benefici propi. Monedero i Garzón, amb uns discursos molt semblants, han coincidit que l'estat espanyol ha d'aprofitar l'embranzida catalana per obrir un procés constituent espanyol..
Amb tota aquesta genteta, és clar que el sobiranisme català NO CAU. Són mala gent. Amb ells el sobiranisme puja.
Sebastià Barrufet és periodista.
