En record d’en Domingo Bahillo

Aquest dilluns hem rebut la trista notícia de la defunció d’en Domingo, tothom l’ha recordat com una gran persona: lluitadora per millorar les condicions de vida del seu barri i del conjunt de la ciutat, també per defensar els drets laborals i socials, i per aconseguir una societat més justa i amb menys desigualtats.

Però en Domingo sabia que tot això no ho podia fer pas sol, tot i que tenia unes grans condicions de dirigent, per això va contribuir amb altres companys a organitzar l’associació de veïns 1er de Maig, i la federació. Per això estava afiliat a CCOO i era membre del comitè d’empresa elegit pels companys del seu centre de treball. I per lluitar contra aquest sistema tant injust, era militant comunista. Era un home simpàtic amb un somriure sincer, i dur quan calia, i sobretot molt generós. Tant, que, per defensar els companys, varen acomiadar-lo, i després va aconseguir la readmissió. I es va posar en perill per defensar millor convivència al barri.

Darrerament quan parlàvem de l’ofensiva contra els drets i llibertats, que tanta lluita havien costat, tot i que ens trobàvem en actes reivindicatius i manifestacions, deia: “Jo faig poca cosa, però sóc el mateix, haig de dedicar-me més a la família, especialment a la meva companya, ara delicada”. Sort en va tenir de la fermesa d’aquesta dona que va patir junt amb els seus sis fills moltes de les angúnies que li va portar la seva lluita. Si ella no hagués estat també molt generosa, ell no hauria pogut fer tanta activitat.

Va presentar-se a regidor en diverses ocasions i sempre el vaig acompanyar. Campanya modesta, féiem els comunistes, però no sortíem. “L’important és que transmetem el nostre missatge”, ens dèiem. Si hagués volgut, prou que hauria sortit, ja que ofertes amb possibilitats no n'hi faltaren. Ell sempre les va rebutjar, en sóc testimoni. Era una persona amb conviccions. Un home LLIURE, un bon camarada, un bon company, un gran amic, un exemple a seguir.