Fàcil d’entendre, seria fàcil d’entendre

Voler fer assemblar totes les comunitats autònomes ―tant les autèntiques i històriques com les creades i inventades―, juntament amb el "café para todos", ha creat un statu quo i un modus vivendi que amb els anys s’ha anat incrustant en la societat espanyola i ha configurat un dibuix amb el qual ja és molt difícil ―per no dir impossible― modificar res ni corregir les injustícies que ha anat produint. Els avantatges, per a la majoria dels territoris; i els perjudicis, per als tres o quatre que podrien estar millor del que estan i que les lleis de solidaritat amb la unitat i la uniformitat imposada no els ho permeten. Si, en el cas de Catalunya, s’hi afegeix la brama, que el PP més que ningú ha anat creant per a conrear els seus interessos electorals, llançant tota mena de mentides i porqueria sobre la societat catalana, els seus càrrecs electes i les seves institucions, el mur ja és insalvable.

A hores d’ara es fa molt difícil pensar que l’encaix es pot arreglar d’alguna manera i, alhora, evitar que tothom miri Catalunya de reüll... Qui viu del desgavell no deixarà que es pugui produir un canvi tan dràstic que propiciï alterar la mentalitat alimentada. L’exemple el tenim aquests dies, després de l’anunci d’una inversió en infraestructures per als pròxims anys que no és més que una part de la ja compromesa i signada per diferents governs anteriors i que s’ha incomplert amb total impunitat. I tot plegat, amb el suport electoral dels qui pensen que «a los catalanes, ni agua», que, qui més qui menys, ja han manifestat la queixa per un suposat tracte de favor a Catalunya, tant per part dels qui hi podrien tenir alguna raó com pels qui de manera gratuïta simplement defensen amb dents i ungles el nivell que els garanteix estar al costat de qui els promet no tocar res.

Si es vol, i hi ha voluntat, és fàcil d’entendre el problema que actualment hi ha sobre la taula de l’Estat, de la mateixa manera que es podria entendre fàcilment que el corredor mediterrani és per a facilitar el trànsit de les mercaderies espanyoles cap a Europa ―malgrat que passi per Catalunya―, no per a acostar les platges del Mediterrani a Madrid.