Fusió sí, absorció no

La notícia sobre l'acord de fusió de la Fundació futbol base Reus (FBBR) i el CF Reddis ha aixecat passions a la nostra ciutat. Només cal repassar les xarxes socials per veure comentaris a favor i en contra d'un acord fruit de la voluntat de tornar a tenir futbol de nivell a Reus, és a dir, un club representatiu que defensi la identitat reusenca arreu.

Des de gener del 2019, el CF Reus Deportiu no competeix i només pot ressuscitar si la justícia ordinària li dóna la raó en els recursos que encara estan pendents de resolució. Aquesta trista circumstància ha dut el CF Reddis a convertir-se en el primer club de futbol de la ciutat. Tant per categoria com per història, ha hagut d'assumir aquest rol de manera inesperada.

Tradicionalment, el CF Reddis ha estat un club amb una mala salut de ferro. Moltes han estat les vegades en què l'entitat ha estat a punt de desaparèixer i, fins ara, sempre se n'ha sortit. Només cal recordar que no fa pas gaires anys, la SAE del CF Reus de Joan Oliver va voler absorbir el CF Reddis per convertir-lo en el CF Reus B, però que gràcies a la negativa d'aquella junta directiva el club continua viu a hores d'ara. Gràcies a aquesta voluntat d'independència, el CF Reddis ara és en disposició d'aportar elements importants en aquest nou projecte de futbol de ciutat.

És lògic que la FFBR necessiti un club sènior, amb el qual els joves futbolistes puguin tenir la il·lusió de jugar un cop desapareguda la SAE del CF Reus. Al mateix temps, també és cert que el CF Reddis necessita un futbol base per poder tenir un equip competitiu i aspirar a nous reptes. En aquest sentit, cal recordar que l'entitat blanc-i-blava va perdre el futbol base l'any 2001 per culpa d'un estrany acord en què hi va participar l'Ajuntament i d'altres clubs de la ciutat. D'aquell projecte, 'Reus 2002', el CF Reddis fa anys que en paga les nefastes conseqüències que va tenir per a la seva viabilitat econòmica i esportiva.

Amb la idea de fer de la necessitat virtut, es va plantejar aquest acord de col·laboració entre les dues entitats i la plataforma Sempre Reus 1909. Un acord que implícitament significa la fusió de la fundació i del CF Reddis. Com és normal, en tot acord tothom ha de cedir en alguna cosa. Ara bé, l'acord presentat el passat dimarts no sembla anar en aquesta direcció, sinó que fa més la sensació que el que es vol és vestir un sant despullant-ne un altre. O dit d'una altra manera, l'acord és més semblant a una absorció que no pas a una fusió.

Si el que es vol és crear un "nou" club de referència a Reus, crec ens hem d'oblidar d'imposar colors i noms antics, o en tot cas, agafar un color de cada club com el roig de Reus i el blanc del Reddis, colors que a més coincideixen amb els de la bandera de la nostra ciutat. Ara bé, si es vol és una "fusió", aquesta cal que sigui paritària. És l'única manera de fer bé les coses per tal que ningú tingui la sensació que el mort s'hagi menjat el viu. Per tant, crec que es pot entendre que el nou club hagi de portar el nom de ciutat per ser la referència de tots els reusencs i que això ja ho aporta la FFBR. Per tant, si el Reddis cedeix en el nom, crec que ha d'exigir salvar els colors i no en el segon equipament, sinó en el primer.

Però més enllà dels sentiments de cadascú, la RFEF va aprovar un nou reglament per evitar la refundació o la creació de clubs paral·lels , om va passar amb la UE Lleida, el CD Logroñés o el Terrassa. La normativa esmenta explícitament la prohibició de fer-se amb els drets federatius d'un altre club. També prohibeix que el nou club tingui la mateixa estructura esportiva del futbol base, fa referència al fet que el nom no pot ser similar al del club desaparegut i finalment també prohibeix que pugui vestir amb els mateixos colors. Són tota una sèrie de condicionants que en aquest acord d'absorció s'incompleixen. El suposadament nou club, segons l'acord actual, vestiria de roig-i-negre, aprofitaria el futbol base del CF Reus, jugaria al mateix camp i portaria el nom de Reus. Són massa coincidències que difícilment podrien passar per alt a la RFEF. Si fos així, la federació podria considerar el nou club com a hereu de l'anterior i hauria d'assumir-ne els deutes.

Per desgràcia, l'acord fet públic el passat dimarts només diu que el CF Reddis s'anomenarà CF Reddis només fins a la celebració del seu centenari, el 2022, i que després tot apunta que el nom de Reddis passarà a ser residual en el millor dels casos. També s'esmenta que a partir de la temporada 2021/ 2022 el CF Reddis vestirà de roig-i-negre perdent el blanc-i-blau que l'ha acompanyat durant els seus 100 anys de vida. Uns colors, els blanc-i-blaus, que han estat inalterables tot i els diversos canvis de nom que ha patit l'entitat. Casualment, uns colors que coincideixen amb els de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat, i a la qual sempre s'han ofert els èxits esportius de tots els clubs de Reus. L'acord tampoc no esmenta quin serà l'escut, fet que fa sospitar que l'actual escut del club (dissenyat per Joaquim Gras, el 1922) també s'acabarà perdent.

En definitiva, un acord que deixa massa coses en l'aire, amb la sospita que cauran cap a una sola banda en un futur pròxim. És per tots aquests motius i en especial, pel respecte que li dec al meu pare, més de 40 anys directiu de l'entitat, i al meu avi Pere, un dels fundadors del club, que no puc defensar davant els socis del CF Reddis aquest acord tal com està redactat en aquest moment. Per tant, en coherència amb el que he exposat en aquest article i després d'haver-hi pensat molt, em veig obligat a deixar la directiva actual del CF Reddis, tot desitjant llarga vida al nostre club i encerts i èxits a tots els directius que en portin les regnes.

Jordi Garcia Arnau.