Divendres, 29 de Març de 2024

Haurem après la lliçó?

30 de Gener de 2021, per Xavier Guarque

Les noves generacions, políticament i electoralment, sempre han vist el mateix. Picabaralles, sortides de to, insults, promeses en campanya electoral que després no es compleixen, pactes de govern a vegades incomprensibles. D'aquí la seva indiferència.

Però, els que ja tenim una edat, que ja les hem vist de tots colors, que ja hem votat totes les opcions presentades, hem de fer memòria a l'hora d'escollir el vot que dipositem a les urnes.

En l'àmbit estatal, hem pogut votar, i gaudir o patir, governs per la dreta (PP) i per l'esquerra (PSOE) que s'han anat agafant el relleu, tornant-se, amb majories absolutes o amb la necessitat d'acords amb altres partits per poder formar govern.

González, molt d'esquerres, no es va afrontar als poders fàctics, amb la qual cosa el votant socialista del moment es devia haver sentit ben frustrat en els seus ideals.

Posteriorment, Aznar s'hi va afegir, encantat, en aquest poder a l'ombra i va aprofitar el moment per crear unes expectatives que, amb el globus punxat, tots estem pagant.

A continuació, Rodríguez Zapatero, només va dibuixar noves formes, com la de trist record pels catalans "Apoyaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya".

Rajoy, hereu d'un sistema fosc, però ocult darrere la grandiloqüència, no va tenir la mateixa traça per desenvolupar-lo, i va deixar el dubte que patia més, si d'ignorància o d'ineptitud. El seu partit ja va ser condemnat per corrupció, però és que la Gürtel, la policia patriòtica, etc., etc., segueixen produint un degoteig d'irresponsabilitats, més o menys aparatoses, que els seus votants sembla que aproven.

Si parlem en clau estrictament catalana, que ens podria afectar més si el nostre Parlament fos sobirà, l'experiència, si més no, és més rica, començant per una dreta, hegemònica durant més de 20 anys, no tan casposa com l'espanyola, i amb uns governs posteriors molt més oberts a la realitat social, sempre dins d'una mínima correcció ètica i política. Fins a la irrupció de Ciudadanos, introduint la crispació amb l'únic objectiu d'obstruir el moviment independentista passi el que passi.

Ara, ens veiem obligats a entomar com normals unes noves eleccions que no en tenen res de normals. El Parlament no ha estat capaç de trobar solució a la inhabilitació del President per desobeir una instrucció de la Junta Electoral Central, que opinava que el fet de tenir penjada una pancarta al balcó de la Generalitat demanant la llibertat dels presos polítics era partidista i ofenia la ciutadania, depreciant la part d'aquesta ciutadania que, de la mateixa forma, podia sentir-se indignada per aquesta presó, i que la seva representació política obtingué la majoria parlamentària.

Com que van quedar convocades sense comptar amb la pandèmia que condiciona i marca els temps, ara, les legalitats, i la política dels polítics, topen amb les mesures sanitàries, que mai serien prou, i deixen la data a l'aire, però per quan siguin, en lloc d'assistir a inútils mítings (per cert, podent fer ús d'una no fàcilment entenedora excepció del confinament municipal decretat, que m'estalviaré fer-ne un punt i a part). Seria bo anar-nos preguntant si, amb tot el que hem vist, principalment els darrers anys, haurem après la lliçó i sabrem distingir un veí de replà d'un de comunitat.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Xavier Guarque Morelló  01 de Febrer de 2021

a José Antonio

Cadascú te memòria pel que més l'interessa, segons la seva manera de pensar, que totes, i sempre, són igual de legítimes, lliures i respectables.

José Antonio  31 de Gener de 2021

Mala memoria...

La derecha catalana, Pujol y sucesores, no sólo no han tenido "una mínima corrección ética..." sino que establecieron entre nosotros una corrupción generalizada, institucionalizada y, con frecuencia, impune. El Régimen del 3%, los casos Palau, Banca Catalana, Casinos, ITV, Pallerols, Port Vell, Pretoria, Solà y Matas, Treball, Adigsa, Boreas, etc.etc. etc.