La sentència del 3 de març del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació a l’Índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH) no serà probablement la solució definitiva per a totes aquelles persones que van contractar hipoteques referenciades a aquest índex, si bé les entitats bancàries han respirat alleujades. Aquesta resolució, que convida a diferents interpretacions segons el punt de vista amb el qual s’analitzi, posa de manifest la gran gamma de grisos que té de vegades la justícia per manifestar-se. Sembla, ara per ara, que som on érem.
La sentència respon les tres qüestions prejudicials que va plantejar el magistrat del Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona, Francisco González Audicana, en base als vots particulars existents en la sentència del Tribunal Suprem (TS) del 14 de desembre de 2017. Unes qüestions prejudicials, per cert, que també es van plantejar en similar sentit des de la nostra ciutat. Concretament, per qui va ser magistrada del Jutjat de Primera Instància 6 de Reus, Sílvia Falero Sánchez.
La gran sala respon a les qüestions de la manera següent. En primer lloc, determina que és aplicable la Directiva 93/13/CEE sobre clàusules abusives en contractes celebrats per consumidors. Aquesta ja ha estat d’aplicació en tots els procediments de clàusules generals de contractació i, per tant, la clàusula d’Índex IRPH no ha estat aliena a aquesta invocació; així doncs, cap novetat, ens ratifiquen una qüestió que els demandants ja exposaven.
La segona qüestió plantejava una doble pregunta. D'un costat, preguntava per si la clàusula d’IRPH és abusiva o no. El Tribunal resol que els tribunals dels estats membres són obligats a examinar el caràcter clar i comprensible d’una clàusula contractual. Per tant, la gran sala no respon, tot considerant que aquests tipus de clàusules (en estar sotmeses al control de transparència) no fan necessari pronunciar-se. La segona part de la qüestió prejudicial plantejava quan es pot considerar transparent un índex variable. De nou, pilotes fora. De fet, no només això. En aquest punt, la gran sala apunta i reitera un criteri que suposarà molts debats jurídics sobre la transparència o no de les clàusules sobre les quals es demana la nul·litat. El Tribunal indica que un consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, ha d’estar en condicions de comprendre el funcionament concret del càlcul del tipus d’interès, tot indicant a més que la informació sobre l’Índex IRPH era "relativament assequible" de conèixer peruqè es publicava al BOE.
No només no resol el Tribunal la qüestió prejudicial plantejada, si no que obre una línia de defensa a les entitats bancàries. D’una lectura interessada es podria deduir que la gran sala ha arribat a pensar que un consumidor mitjà llegeix el BOE de forma habitual, i que a més capaç d'entendre la fórmula bàsica de càlcul de l’IRPH.
Per últim, la tercera qüestió prejudicial plantejada preguntava pel cas que s’acordi la nul·litat de la clàusula, de quina manera aquesta es pot integrar al contracte de préstec; és a dir, a quin índex s’havia de referenciar les revisions. La resposta (econòmica) a aquesta qüestió prejudicial tomba les grans expectatives de reintegrament en concepte de quota dels consumidors, i tranquil·litza les entitats perquè el Tribunal obvia (inconscientment o no) utilitzar com a referència l’Euríbor si es declarada la nul·litat, pel que indica el camí a seguir als Jutjats a integrar la clàusula declarada nul·la en referència a l’IRPH, encara existent, pel que el retorn econòmic serà molt inferior al que es podia esperar si s’apliqués l’Euríbor o cap tipus d’interès.
En conclusió, la sentència no ha aclarit el caràcter abusiu o no de l’IRPH, el qual s’haurà de determinar cas per cas, com fins ara, pel que la prudència dels consumidors haurà de ser extrema per valorar el recorregut, expectativa econòmica i conseqüències dels procediments judicials que s’iniciïn a partir d’ara. I tot perquè el resultat de les reclamacions de ben segur que no està assegurat per la disparitat de criteris entre els diferents Jutjats i Audiències.
La intervenció del Suprem al futur per a la unificació de criteris serà inevitable, no esperant altrament cap intervenció legislativa com així ja s’ha avançat. Cal no oblidar les fosques i tèrboles decisions de les entitats bancàries que decidien un índex propi que després comercialitzaven en benefici propi, tot obviant el desequilibri entre el consumidor i l’entitat, i que la informació no era ajustada al producte, com així ho va determinar l’informe del Síndic de Greuges l’any 2015. No obstant això, s’haurà d’acreditar la manca de transparència davant de cada Jutjat, cas per cas.
Sergi Guillén és advocat.
