Les votacions del 9N han estat un dels fets més excepcionals que hem viscut com a país en els darrers 300 anys, per primera vegada hem desafiat l'Estat i hem desobeït el Tribunal Constitucional i ho hem fet de manera conscient, ordenada i organitzada.
Evidentment, aquesta votació ha deixat descol·locat l'Estat espanyol, que tenia l'esperança que el dia 9 els col·legis electorals o els locals de participació, com els vulgueu dir, no s'obririen perquè els catalans i catalanes no gosaríem desafiar la maquinària de l'Estat. Però ho vam fer, ens vam atrevir a dir i a demostrar que érem sobirans. El Parlament de Catalunya va fer una declaració de sobirania el passat 23 de gener del 2013, però mai no l'havíem exercida; el passat 9 de novembre ho vam fer, vam exercir, per primer cop, la nostra sobirania, vam fer realitat aquella declaració feta, gairebé dos anys abans, pel nostre Parlament.
L'Estat va reaccionar tard i malament, no s'esperaven l'èxit aclaparador de la votació, estaven convençuts que seria un fracàs i que no ens atreviríem a sortir al carrer després que el govern espanyol ho havia prohibit i el Tribunal Constitucional ho havia impugnat. Estaven convençuts que l'Estat espanyol era també l'estat dels catalans i que amb l'amenaça del Tribunal Constitucional n'hi hauria prou per aturar el moviment independentista, però el tsunami català va passar-los per sobre i es van quedar tan estupefactes que no ho sabien explicar.
Van trigar tres dies a reaccionar, no sabien com fer-ho després de dir pel dret i pel revés que no votaríem. Diferents representants del PP i el mateix president del govern espanyol s'havien cansat de dir que la consulta no es faria perquè era il·legal i anava en contra de la Constitució. Però la consulta es va fer malgrat ser il·legal, perquè la legalitat espanyola ha deixat de ser la nostra i perquè la Constitució espanyola ja fa temps que no és la nostra.
I quan han reaccionat, ho han fet de l'única manera que saben fer, amb amenaces, amb pors i amb els tribunals i, per això, han presentat la querella contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament. De fet, encara pensen que la querella ho aturarà, ho creuen de debò perquè estan molt allunyats de la societat catalana.
El desconeixement de la realitat catalana, per part de les elits dominants espanyoles, és extraordinari. Tenen una visió tan distorsionada i esbiaixada que es pensen que quan l'Estat espanyol ens faci alguna oferta, si ens la fa, nosaltres ens la creurem. Per això moltes vegades les seves declaracions esdevenen contraproduents i provocadores.
Ara, el president del Govern espanyol vindrà a Catalunya en un darrer intent per frenar l'avenç independentista. Com dèiem han reaccionat tard i malament perquè no tenen projecte per a Catalunya ni l'han tingut mai. A Espanya ni el PP ni el PSOE no tenen projecte per a Catalunya més enllà de considerar-la una comunitat autònoma.
Durant aquests darrers 35 anys de democràcia no ens han ofert cap projecte engrescador, esperant que amb els anys els catalans deixéssim de ser catalans o d'aspirar a tenir unes millors condicions de vida. Però no ha estat així, no hem renunciat a res, tenim el nostre projecte i continuem el nostre camí, per això no esmerçarem ni un minut del nostre temps ni un gram de les nostres energies en aquesta visita, ja hem desconnectat de l'Estat espanyol.
Carme Forcadell és presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana.
