Dijous, 28 de Març de 2024

Jocs Mediterranis: els imaginem, els aconseguim. Ara cal gaurdir-los

28 de Maig de 2018, per Mario Rigau

Falten pocs dies perquè Tarragona brilli amb llum pròpia i se sumi, per dret, al selecte grup de ciutats que han acollit esdeveniments olímpics. Siguem conscients del que anem a viure, perquè moltes ciutats ho van intentar i molt poques ho van aconseguir.

Em vénen a la memòria molts instants i persones que van marcar el camí fins a la designació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis, pas previ imprescindible per aconseguir l'actual estatus olímpic.

Aquell camí es va iniciar oficialment el 2007 i va cloure a finals de 2011. Van ser anys intensos, no exempts d'obstacles, problemes i difícils decisions. Les persones que, en major o menor mesura, van protagonitzar aquell procés fins a la nostra designació en Mersin bé mereixen la nostra gratitud i reconeixement.

Des del pioner grup format per Salvador Guinart, Pere Valls, Raül Font, Lluís Pagés, Javier Artal i Josep María Andreu, fins a l'incansable i formidable equip que va treballar des de l'estructura de l'organització i les oficines de la candidatura.

Esment especial mereixen alguns noms que van contribuir amb el seu excel·lent treball a la configuració del projecte i a la consecució dels vots necessaris: Vicente Añó, Feliciano Mayoral, Theresa Zabell i Juan Luís Navarro Imberlón. La participació dels quatre va ser tan determinant com a impagable.

La part institucional també va tenir un gran pes. Noms propis com Juan Antonio Samaranch, Josep Poblet, Francesc Homs, Jaime Lisssavetzky, Manuel Fonseca, Manuel López Quero, Sergi dels Rius, Josep Lluís Carod Rovira, Jaume Domingo, Jordi Cervera o Miriam Blasco, van jugar, cadascun al seu moment i nivell, un paper significatiu.

Tampoc podem oblidar a les empreses patrocinadores que van fer possible la consecució del somni olímpic de Tarragona. Una llarga i encomiable llista d'empreses grans, mitjanes i petites que van apostar de forma altruista per compartir la vivència de l'incert camí a l'èxit.

No m'oblido de periodistes com Ricardo Martín, Jesús Conte, Gaspar Díez o Gerardo Riquelme. Tots ells i molts altres, a més d'informar, van vibrar amb els avatars que vivim, amb l’èxit de la nostra designació i es van declarar admiradors de Tarragona. 

La presentació i defensa de la candidatura

També tinc molt presents els nombrosos moments que considero importants i decisius en aquell temps. De tots ells destaco dos: l'impuls que va suposar la presentació a Madrid de la nostra candidatura davant l'assemblea general del Comitè Olímpic Español, i la crucial defensa de la candidatura de Tarragona, per part de l'alcalde Josep Félix Ballesteros, davant la complexíssima assemblea general de comitès olímpics mediterranis a Mersin (Turquia). 

Guardo amb afecte les innombrables anècdotes i vivències de tot tipus que compartim les persones que participem en aquella competició de gairebé cinc anys i en la qual partíem amb tots els hàndicaps possibles. Pendent està que algun dia tingui temps d'ordenar-les i explicar-les.

A més dels nomenats, van ser centenars les persones anònimes que van posar el seu granet de sorra i, com no, mereixen una medalla les desenes de voluntaris i voluntàries que en aquella fase de candidatura van dedicar el seu temps i esforç a recolzar el somni olímpic de Tarragona. I, és clar, no puc deixar de citar als clubs de la ciutat, tots ells bolcats en el suport incondicional i altruista a la nostra compartida causa olímpica. 

Tot aquest esforç i treball col·lectius, els problemes superats, els obstacles vençuts, els moments durs i fins i tot amargs, tot això va valer la pena. 

Després de la fase de candidatura va venir l'organitzativa.. Les dificultats sobrevingudes han estat enormes en aquests anys que han transcorregut des del 2012 fins avui. Una altra ciutat hagués tirat la tovallola. Tarragona no.

És clar que s'han comès errors. Els vam cometre nosaltres i els han comès també els que ens van prendre el relleu. Però, malgrat els contratemps i problemes, s'ha seguit treballant i sumant persones de vàlua al projecte, i prova d'això és que l'actual Comitè Organitzador compta amb un responsable de vasta experiència com Víctor Sánchez.

El millor reconeixement que podem fer a totes les persones que van donar suport, van treballar i van fer possible que Ammar Addadi proclamés Tarragona com a seu olímpica, és participant en els Jocs Mediterranis i festejant-los com els millors de la història.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics