Em trobo nedant en un mar de dubtes, en un oceà anomenat CF Reus. I és que en menys de vuit hores sorgeixen infinitat d'informacions diferents des de diverses fonts en relació a la situació econòmica del club roig-i-negre. Ara torna a entrar en escena un inversor de Dubai, Joan Oliver apareix del no-res per parlar amb els capitans i assegurar-los una solució, o no... Dubtes i més dubtes quan falten quatre dies perquè el Reus quedi eliminat de la competició. I per a mi, això és el més greu. L'únic que ha quedat clar és que els jugadors fa tres mesos que no cobren, que han denunciat al club i que quedaran lliures per negociar amb qui sigui.
A aquests fets cal afegir el més greu: Si marxen 12 jugadors, el conjunt roig-i-negre quedarà amb una plantilla de quatre futbolistes. Ara com ara, potser ens podríem plantejar la creació d'un equip de futbol sala, doncs. Almenys es podria competir. Permeteu-me, tal com vaig expressar en un altre article d'opinió, que una petita part de mi sigui optimista. Sóc dels que penso que mentre hi ha vida, segueix havent-hi esperança.
M'agradaria que la roda de premsa que faran els jugadors aviat no es realitzés, i que Oliver trobés el desitjat inversor abans del cap de setmana. Sí, lectors, somiar és gratuït! Queda clar que hi ha infinitat de coses que no s'han fet bé, gens bé. Però ara cal remar per trobar una solució i que el Reus no quedi eliminat de la Segona Divisió, pateixi un descens administratiu a Segona B o, que fins i tot, desaparegui. Aquesta darrera opció seria la que més greu em sabria després de més de 100 anys d'història.
Els jugadors estan cansats de Joan Oliver, i l'afició també. Promeses que no s'han complert durant aquests mesos. I en podríem enumerar més de dues, o de tres. Considero que l'actual màxim accionista roig-i-negre ha de fer una pas al costat i cedir. Si hi ha un inversor que vol comprar el club, que accepti i deixi les regnes. Hi ha molt poc marge i ara ja poc valen les negociacions a termini. I encara hi ha una cosa més trista, a parer meu, i és que la decisió final l'hagin de prendre els jugadors. On hem anat a parar?
Ells s'han deixat la pell cada partit, del primer minut al 90, i considero injust que ara ells tinguin la pilota sobre la seva teulada. No sé pas si el més idoni és que ells hagin de prendre la decisió de si cobrar de La Liga o denunciar el club. Finalment han optat per la segona i jo, personalment, ho considero lícit. Al cap i a la fi, ells el que volen és competir, cobrar i no esquitxar el seu currículum amb un més que possible descens al final de la temporada.
I no penseu que m'oblidi de La Liga. Que bonic que queda dir que pagaran les nòmines dels futbolistes per salvar l'equip, oi? Que seria una bona solució? Potser sí. Però no ens enganyem, Javier Tebas i els seus es miren el melic i no quedaria gens bé de cara a l'exterior que, a mitja temporada, la Segona Divisió estatal es quedés amb 21 equips. Repercutiria molt negativament en la televisió i també entre la resta de lligues estrangeres, que ho veurien com un deteriorament de la 'millor lliga' del món.
Sigui com sigui, el Reus és amb l'aigua al coll i és a punt d'ofegar-se. Mentrestant, jo seguiré nedant per l'oceà tot i que potser hauré de demanar alguna bombona d'oxigen fins dilluns perquè el mar està regirat, i de quina manera.
Josep Gallofré és periodista.
