Divendres, 22 de Novembre de 2024
5 de desembre de 2018. Aquesta és la data màxima, en principi, perquè el màxim accionista del CF Reus, Joan Oliver, resolgui la precària situació econòmica que està vivint el club roig-i-negre. De moment, silenci absolut i promeses que no es compleixen. Oliver va assegurar als futbolistes del primer equip que l'acord amb un grup inversor -àrab, del Qatar o d'on sigui- es tancaria durant el cap de setmana, però de nou la seva promesa no s'ha complert. Els jugadors estan cansats de falses promeses i de rebre la informació amb comptagotes.
Amb el pont del desembre pel mig aquest dimecres era el darrer dia hàbil per solucionar la situació i que entrés una partida econòmica a les arques del club que permetés resoldre els deutes. El dia 10 de desembre els jugadors podran demanar la rescissió del contracte de mutu acord i poder negociar amb qualsevol equip, segons marca la llei i el conveni amb l'AFE que, per cert, visita a la plantilla per conèixer de prop la situació. Digueu-me il·lús, alguna petita part del meu cap i cor em diu que tot s'arreglarà abans de les 23.59 de dimecres, que Joan Oliver es troba negociant intensament i que es traurà un as de la màniga per solucionar-ho tot plegat. L'altra part em diu que ja està tot el peix venut, que no hi ha res a fer i que si no s'ha fet la feina en 4 mesos, no es farà a correcuita.
Sigui com sigui, que es desencalli ja la situació, per bé o per mal. Aficionats, jugadors i, també perquè no dir-ho, periodistes, vivim en un mar de dubtes on cada dia sorgeixen rumors i més rumors que es queden en res. Fa dues setmanes que la situació era un desastre, fa uns dies que estava a un pas de desencallar-se, ara silenci... Piqué, Jorge Mendes, Peter Lim, inversors àrabs... Si n'han sortit de coses!
Com estarien vostès si a la seva feina fes dos mesos que no cobressin i a punt de sumar-ne un tercer? La situació moral dels jugadors s'entén perfectament. Encara fan prou sobre la gespa, intentant lluitar fins al minut 90 cada partit. És normal que tard o d'hora la situació anímica afecti l'esportiva i així ha estat en els darrers partits. Però els diré més, més enllà dels jugadors hi ha la resta de treballadors. Persones amb família i despeses vàries cada mes que no cobren, almenys, el sou mínim de Segona Divisió. Gent que viu el dia a dia i que tampoc està cobrant les seves pertinents nòmines. I tothom segueix fent la seva feina el més correcte possible. Perdonin, tothom no, Joan Oliver i els seus, no.
