Després de la nova composició de l'Ajuntament reusenc, des de la Candidatura d’Unitat Popular hem insistit en la necessitat de crear espais de debat i treball conjunt amb els diferents grups municipals. El bloqueig polític, més enllà d’algun càlcul electoral interessat, no aporta cap benefici a la ciutat.
Hem començat el mandat proposant i aprovant la redacció d’un nou Reglament Orgànic Municipal i un Reglament de Participació, però segueix bloquejat inexplicablement; hem proposat diferents comissions de treball temàtiques, però alguns càrrecs electes diuen que no tenen prou temps; vam seguir fent propostes a les ordenances fiscals, però no vam obtenir resposta -ni en l’oposició ni en el govern- i aquestes van ser prorrogades sense passar per ple. La insistència, a voltes, dóna resultat i després del "No rotund" del PSC, el govern municipal va picar a la porta de la CUP.
Com és sabut, les CUP negociem sobre programa sense fer càlculs electoralistes i superant qualsevol pressió mediàtica. Aquest tret ens permet analitzar i negociar avaluant les diferents opcions amb la major serenitat possible, per exemple, sabent que el govern municipal no es podia permetre una mostra més d’incapacitat de gestió i sabent que, sense l’aprovació, haguéssim provocat que en els propers tres anys (esperem que abans ja siguem independents i tinguem model d'hisenda local propi), els pressupostos no haguessin passat per Ple sinó que s'haguessin aprovat amb els vots de la Junta de Govern Local (només els regidors del govern) fent ús de la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local. Res més antidemocràtic.
Les CUP considerem que les polítiques socials han de servir, precisament, per deixar de necessitar-les. De la mateixa manera, l’administració pública ha de ser activa en la defensa dels drets col·lectius i, precisament, en els que afecten als col·lectius més necessitats i castigats.
Si bé és cert que les mesures acordades no solucionen l’origen de les desigualtats però tenint en compte les conseqüències esmentades de la no aprovació, hem considerat que mesures d’emergència social com acabar amb el requisit dels dos anys d’empadronament per accedir a ajudes i beques menjador, augmentar la partida a Serveis Socials i acordar mesures immediates en polítiques d’habitatge eren imprescindibles; de la mateixa manera fem aportacions de model, per exemple, recuperar serveis municipals com la gestió de residus possibilitant un estalvi de 3 milions d’euros anuals i sense oblidar el model de zonificació escolar, les mesures relacionades amb l’estalvi energètic i energies renovables i el Pla Directori de Bicicleta.
Per acabar, és difícil no fer referència a les ampolles que ha aixecat en el PSC i Ciutadans aquest acord tot i que, en absolut, sorprenen. Possiblement aquest acord tingui més contingut social que els 32 anys de govern "tripartit d'esquerres", de fet ja coneixem les conseqüències: una de les 10 ciutats més endeutades de l’estat, Cas INNOVA a les portades i el nom de Reus lluny de la referencialitat que li pertoca.
Però no estem aquí per mesurar la testosterona d’alguns portaveus municipals, esperem que aquest govern emmurallat des de fa cinc anys entengui la greu situació en la que ens trobem i, des de la diferència i fins i tot discrepància política, es puguin crear espais de treball.
Edgar Fernández és regidor de la CUP de Reus i militant d’Endavant-OSAN.
