La lluna en un cove dels sindicats d'ensenyament a Catalunya

Resulta que els sindicats ja preparen el curs vinent amb atxes i destrals, mobilitzacions i cridòries, tancades i pamflets. Ho sabem els docents perquè a la nostra adreça de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, xtec, rebem correus electrònics de tots ells, reenviats pels nostres centres docents, que els reben, al seu torn, de part seva. També n'estem assabentats pels mitjans de comunicació i per les visites que, a l'hora de l'esbarjo, ens fan els seus nombrosos alliberats. Legítima tasca informativa, difícil de contrastar si hom no està avesat a llegir altres fonts per poder contraargumentar, si cal, amb dades objectives i fets reportats, l'allau de campanyes sindicals. Dues de les darreres accions que han perpetrat els sindicats d'ensenyament a Catalunya a la recerca de la lluna en un cove han estat, d'una banda, el tancament a la seu de la Conselleria del ram, i, d'altra banda, l'abandonament de la mesa de negociacions.

El més lamentable és que la USTEC, la Unió Sindical dels Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya, que era l'únic sindicat nacional i de classe, s'hagi aliat amb els altres sindicats espanyols. En una situació com l'actual d'asfíxia jurídica i econòmica brutal de la Generalitat de Catalunya, cap sindicat no és prou honest ni prou valent per anar més enllà de la defensa de la immersió lingüística i del dret de decidir pel que fa al seu discurs nacional. I són incapaços de fer quatre números i de fer quatre lletres per constatar que les seves ires no les haurien d'adreçar pas al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Talment un lector incapaç d'entendre i d'interpretar degudament la poesia de Joan Salvat-Papasseit, de qui una lectura interessada ens n'havia lloat el seu tarannà anarquista i alhora apàtrida obviant el seu sentiment patriòtic que es fa especialment palès a Les conspiracions i La gesta dels estels, la USTEC se'ns vol presentar com la revolucionària eina al servei radical dels treballadors de l'ensenyament de Catalunya llençant acusacions contra el primer govern de Catalunya decidit a recórrer el darrer tram del procés vers la independència, enmig d'atacs i d'impagaments de l'Estat espanyol. La USTEC sap perfectament les causes fonamentals de la impossibilitat de resoldre positivament les demandes de la societat catalana en matèria educativa: l'espoli fiscal, que impedeix, entre moltes altres qüestions, millorar les condicions laborals dels treballadors de l'Ensenyament (substituts, interins, funcionaris...); i el marc legal espanyol, que impedeix desenvolupar plenament la LEC, la Llei d'Ensenyament de Catalunya. La USTEC ho sap, però dissimula, manipula, gesticula i especula. I sap molt de greu que el sindicat majoritari de l'ensenyament a Catalunya -aquest articulista n'havia estat convençut afiliat fa temps i escriu ara tot això amb dolor- no sàpiga modular el seu discurs, no vulgui canviar el seu plantejament per consensuar certes idees i determinades fetes amb el govern del país del qual, si fem cas de la C de les seves sigles, es manifesta defensora, a gratcient o a la insabuda, en manifestos i al seu web sindicat.net (sic). En volen una, de dada, escandalosa, vostès, de caire econòmic? Doncs vet aquí la dada: les aportacions econòmiques finalistes de l'Estat espanyol a programes educatius no universitaris que es desenvolup(av)en a Catalunya han passat dels 147.291.205,28 € de l'any 2010 als 3.628.288,11 € de l'any 2015. (I en volen una altra de l'ensenyament universitari? Doncs mirin: amb només el 3% de l'espoli tindríem a Catalunya l'ensenyament universitari gratuït, com a Dinamarca, per exemple.).

L'altre dia, la Sra. Meritxell Ruiz, consellera reusenca d'Ensenyament de Catalunya, va assabentar-nos en una entenedora i excel·lent conferència al Círcol de la capital del Baix Camp -actes com aquest s'haurien de prodigar més arreu- que l'Estat espanyol ara havia decidit unilateralment deixar de fer l'aportació d'euros necessària per a l'etapa educativa infantil a Catalunya. Jo en vull saber més, d'aquestes informacions. Tinguin-la en compte, senyors sindicalistes, si us plau. I llegeixin més i més bé Joan Salvat-Papasseit, que, per cert, també tingué vinculació amb Reus i hi publicà, a La Columna de Foc. Fulla de Subversió Espiritual, poesia i assaig, cal·ligrames i articles: "mil sagetes al vent que clamen llibertat".

Biel Ferrer Puig és filòleg i professor de llengua catalana i literatura a l'Institut Josep Tapiró de Reus.