Quan parlem de Reus sempre referenciem algunes efemèrides històriques que ens distingeixen: la segona ciutat de Catalunya del segle XIX, els nostres artistes i polítics de referència (Fortuny, Gaudí, Prim,...), l’època de l’aiguardent (que va originar la cèlebre frase “Reus, París, Londres”), el projecte del canal de Reus a Salou, el primer matrimoni civil a l’Estat l’any 1870, l’empenta del modernisme i el noucentisme a la ciutat, la petja de molts intel·lectuals, etcètera. Caldria però que hi afegíssim una dada, que tot i ser coneguda, potser no se li ha donat la importància que es mereix. Reus disposa de la que va ser la primera biblioteca de Catalunya, la del Centre de Lectura de Reus, fundada l’any 1859.
I quan parlem de biblioteca no ens referim a aquelles biblioteques de caire privat o intel·lectual, com les nacionals, la dels seminaris, de les acadèmies científiques o literàries que ja existien des del segle XVIII, sinó a les que van posar les bases de les actuals biblioteques modernes, amb vocació d’ensenyar i enriquir a la població en general, amb llibres catalogats a partir de nous paràmetres bibliotecaris que han evolucionat fins als nostres dies, les que a la segona meitat del segle XIX van definir bibliotecaris tan rellevants com Joan Oliva Milà (Sant Pere de Ribes 1858, Vilanova 1911) que incorporà (en primer lloc a la Biblioteca Victor Balaguer de Vilanova) les propostes pioneres d’organització bibliotecària, definint un sistema de catalogació complet. Posteriorment, l’any 1907, amb el naixement de la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans que posteriorment esdevindria la Biblioteca de Catalunya, es produirà el canvi cap als catàlegs en fitxes i cedularis.
La Biblioteca del Centre de Lectura (1859) va ser doncs la primera biblioteca del país, creada amb voluntat patrimonial per contribuir a l’alfabetització de la població i que amb el decurs dels anys ha posat els seus fons, antics i moderns, al servei de tota la comunitat adaptant-se als temps moderns a través de la publicació del seu catàleg al CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya). Les altres biblioteques singulars que es van crear posteriorment a Catalunya van ser les de l’Ateneu Barcelonès (1860), la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (1876), la Biblioteca Museu Victor Balaguer (1884), la Biblioteca Pública Arús (1895) i la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans/Biblioteca de Catalunya (1907).
El recorregut històric de la Biblioteca del Centre l’ha posicionat com una biblioteca de referència, que dóna tots els serveis que ofereix qualsevol biblioteca pública, amb un gran prestigi a nivell estatal i nacional. Els seus fons, a data d’avui, posen a l’abast de tothom: 20 incunables, 3.380 llibres dels segles XVI, XVII i XVIII, 200.000 llibres del XIX, XX i XXI, 54.381 números de revista de l’Hemeroteca que aplega 2.576 revistes diferents. Del total del fons 10.797 ho són del fons infantil i 12.286 del fons local. El fons audiovisual, amb 17.048 ítems (cds, dvds, etc), es complementa amb la “Biblioteca Digital del Centre” que incorpora en format web el fons d’àudios (conferències, xerrades, presentacions), el fons d’art, el fons fotogràfic, els goigs,... i la “Revista del Centre”, ara en format digital i que es pot consultar al web www.centrelectura.cat.
Saber reconèixer els seus mèrits és de justícia. De cara al programa “2017 Reus Capital de la Cultura Catalana” estaria bé tenir present el valor que, per a la ciutat, significa aquesta biblioteca.
Xavier Filella és president del Centre de Lectura de Reus.
