Divendres, 29 de Març de 2024

Tarragona 2017, el Foment de la brossa i la mala olor perpètua

11 d'Agost de 2016, per Jordi Martí Font

L'empresa que té la concessió del contracte més quantiós econòmicament parlant de l'Ajuntament de Tarragona, el contracte de la brossa, també ha donat suport públic als Jocs del Mediterrani que Tarragona patirà al 2017. No podia ser d'una altra manera. Tots amb els Jocs a veure si l'empresa privada Santa Gadea s'omple ben plenes les butxaques amb la concessió de la gestió de les instal·lacions resultants durant 40 anys. Legalment, és clar, només faltaria!

Tal com tothom sap, l'empresa de la brossa, que sempre fa mala olor, és Fomento de Construcciones y Contratas i els euros que cada any rep de l'Ajuntament per netejar la ciutat ronden els vint milions. De la mateixa manera que tothom sap que en totes les enquestes ciutadanes la percepció ciutadana majoritària és que Tarragona està brutíssima i no és culpa dels treballadors i les treballadores de FCC, que fan una feina exemplar en tots els casos. Qui en té la culpa, doncs? No ho podem saber perquè resulta que l'Equip de Govern, quan hem demanat que es faci un seguiment del contracte de neteja i es vegi on hi ha l'errada que fa que un dels contractes més ben pagats tingui un dels resultats més pèssims, sempre hi ha votat en contra.

Sí, encara que sembli estrany, qui mana a l'Ajuntament de Tarragona no vol saber si el contracte amb FCC per a la neteja de la ciutat es compleix o no. I avui en dia, tal com el seu responsable Eugeni Bosch ens deia en una reunió fa uns mesos, el seguiment del compliment del contracte no es pot fer tan correctament com caldria perquè "sóc jo sol qui el fa i no puc estar per tot", tot i que "els xips informàtics amb gps que porten els camions ens ajuden moltíssim". Per tant, afegia Bosch, "estaria molt bé que es millorés aquest seguiment". Res de res, un cop proposat en plenari, PSC, PP i UDC hi van votar en contra. Coses estranyes que passen a Tarragona, on qui mana no vol saber però, sobretot, no vol que totes i tots ho sapiguem...

Coses tan estranyes com que ara FCC ha signat un conveni de donació a la Fundació Tarragona 2017 segons el qual "l'empresa dóna suport al desenvolupament dels Jocs Mediterranis" tot i que no se sap ni en què consisteix ni de quina quantitat de diners, si són diners, estan parlant. L'alcalde Ballesteros i el director de la Delegació a Catalunya de FCC, Jesús Padulles Caba, es van trobar la setmana passada, van fer nua nota de premsa i es van mostrar molt satisfets per l'acord assolit, un acord que no és públic i la ciutadania en general: jo, tu o qualsevol altre que em llegeixi, no coneixerem. No sabrem si l'acord destina personal a la neteja gratuïta de les instal·lacions, no sabrem si hi destina diners i si són diners de quina quantitat estem parlant, si rebrà compensacions tributàries a canvi perquè els Jocs són Esdeveniment d'Excepcional Interès Públic (quin fart de riure), si ha posat molt o si ha posat poc... no en sabrem res.

És un misteri gran. Un misteri tan gran com si els de FCC compleixen el contracte pel qual reben milions i milions d'euros cada any de les arques municipals fins almenys el 2023 o no. I és que la brossa, a Tarragona i sobretot a l'estiu, fa molta pudor. I els Jocs Mediterranis, encara més. Imagineu-vos què passa quan s'uneixen uns i altres. Sort que els qui manen vetllen per la nostra salut i mai no ho sabrem, o això es creuen.

Jordi Martí Font és escriptor, periodista i regidor de la CUP a Tarragona.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. C. O.  11 d'Agost de 2016

Ets regidor i no ho saps?

Potser dedicant més temps i més esforços podries accedir! No crec que siguin secrets d'estat tancats amb clau i panys inviolables. Potser pots copiar el sistema del David de Reus. És clar que parlar, cobrar una pasta llarga i no mullar-se és un sistema.