Gràcies a la plataforma UCFR de Reus hem tingut accés a l'estudi encarregat per Serveis d'Educació de l'Ajuntament en relació a l'escolarització a Reus i l'avaluació de la política educativa municipal per a l'equitat. Pel que sembla, les conclusions que recull l'estudi devien agradar molt al nostre grup de govern, PdeCAT, ERC i Ara Reus, ja que aquest estudi s'ha mantingut guardat en un calaix des d'abril de 2018 sense fer-se públic.
Partim del significat del que analitza l'estudi 'Avaluació de política educativa municipal per a l'equitat'. Significat d'equitat: qualitat que consisteix a no afavorir en el tracte a una persona perjudicant a una altra, és a dir que en l'accés a una educació de qualitat, totes i tots tinguem les mateixes oportunitats i un accés igualitari. La primera premissa de la qual hauríem de partir és la d'assegurar que tots i cada un dels centres educatius de la ciutat ofereixen els mateixos nivells de qualitat educativa, sigui quin sigui el mètode pedagògic pel qual aposten.
D'aquesta premissa no en tenim dubte, tenim els millors docents per fer-ho, que estan lluitant dia a dia per afrontar les pedres al camí que els posem per aconseguir-ho, no només amb les retallades pressupostàries en matèria d'educació, sinó també per les polítiques municipals que s'estan duent a terme. L'estudi posa números i dóna validesa al que se sap, és vox populi, perquè la gent ho veu i que va molt més enllà d'un problema als centres educatius.
La conseqüència, no és només d'una mala planificació escolar, sinó d'una mala planificació i visió de ciutat que ens ha portat a uns nivells de segregació social inadmissibles, és a dir, quan les persones que pertanyen a un grup determinat (nivell econòmic, raça , sexe, religió, capacitats físiques o intel·lectuals) es concentren i tendeixen a no relacionar-se amb la resta. De la mateixa manera que veiem com aquesta segregació es produeix en el món laboral, en la participació ciutadana, en l'accés a la cultura, a l'oci, també apareix de manera alarmant en els centres educatius.
La zonificació escolar és una eina de planificació però no sempre reeixida, no podem prioritzar l'elecció de centre per evitar queixes de les famílies si això ens porta a que hi hagi centres educatius on el% de l'alumnat de fills de persones migrades arriba al 70%, on la matrícula viva l'assumeixin en major grau determinats centres i on es permeti que les escoles concertades posin impediments en forma de costos a l'educació per dissuadir les famílies amb nivells econòmics més baixos.
Hem anat consentint i permetent erròniament que s'estengui la idea que hi ha escoles de primera i de segona a la nostra ciutat pel que fa a la seva qualitat educativa pel fet d'estar ubicats en determinades zones de la ciutat, fent cada any més gran està bretxa en la segregació. Permetent-ho, a més, en un clar benefici de l'escola concertada. És urgent afrontar el problema perquè el codi postal en què un visqui no pot determinar quina serà l'educació a la qual tindran accés els seus fills i quines seran les seves aspiracions de futur.
Però per afrontar-cal una visió no fragmentada de ciutat, perquè si intentem posar remei només des de l'àmbit educatiu fracassarem. És la conseqüència de polítiques socials, urbanístiques, d'habitatge que han permès que les famílies amb menys recursos econòmics i immigrants es concentrin en determinades zones estigmatitzant als que hi viuen, evitant la cohesió social, criminalitzant la pobresa i provocant conductes de racisme.
És urgent i necessari que hi hagi un consens polític a posar solució a determinades problemàtiques i la segregació és un d'ells.
Pilar Flamenco és l'alcadable d'En Comú Podem Reus.
