Explosivos Alaveses SA (Expal) és una “gran” empresa (de mida gran) dedicada en exclusiva a la fabricació de material militar, concretament municiones i explosius. El 1983 feia exportacions xifrades en 1.000 milions de pessetes i el 1984 el grup en què s’integrava (UEE, després Maxam) era el quart fabricant mundial d’explosius i tenia 65 empreses a 20 països. Vist això s’entén que per la seva direcció hagin passat des de gàngsters com Josep Piqué fins a estafadors com Javier de la Rosa.
Fins que l’Estat espanyol va signar el Tractat d’Oslo, Expal fabricava mines antipersona i bombes de raïm o clústers, considerades armes de destrucció massiva pels seus efectes indiscriminats damunt la població civil. Un dels seus “productes estrella” eren les diverses versions de la bomba de dispersió BME 330, un tipus de bomba que provoca morts i amputacions bàsicament entre població civil.
Un cop Expal es va veure privada de la fabricació del seu “producte estrella”, va signar un contracte de col·laboració amb dues empreses brasileres: Imbel i Engepron. La primera fabrica explosius i municions i Brasil és un dels estats que no ha signat el Tratado de Oslo sobre armes clústers, alhora que produeix i exporta bombes de raïm. Podríem imaginar els continguts del contracte tot i que no llegir-lo perquè, tal com bona part del que fa la indústria militar, és secret.
A l’Estat espanyol, Expal continua fabricant tot tipus de projectils, espoletes, carcasses i bombes, i és subministrador habitual dels exèrcits de Turquia i Israel, que utilitzen les seves armes per reprimir les lluites dels pobles del Kurdistan i Palestina. L’opacitat com a norma general de funcionament torna a redir les dades a investigacions com la que el 1984 va fer Nacions Unides en què va descobrir que les carcasses fabricades per Expal s’havien utilitzat per a bombardejos amb gas mostassa durant la guerra entre Iraq i Iran.
Les seves mines de l'empresa omplen els territoris de Colòmbia i el Sàhara Occidental, per exemple, tot i que l'empresa també té una cara amable: Expal alhora que en construeix té un destacat servei de retirada de bombes i mines. L’investigador del Centre Delàs Pere Ortega, les informacions del qual han estat base d’aquest article, qualifica aquestes pràctiques de “doble moral”.
Expal pertany al holding MaxamCorp, abans denominat Unión Española de Explosivos (UEE), i a l’estiu del 2013, el fabricant d’explosius va comprar l’empresa Nitricomax SL de Tarragona, dedicada a la producció d’àcid nítric. Es tracta d’una matèria primera bàsica per a la fabricació dels productes explosius que comercialitza després Maxam. La planta, que pot produir fins a 39.000 tones anuals d’àcid nítric, està situada al polígon industrial de la Canonja, a prop al port de Tarragona, del qual aprofita la logística d’entrada i sortida a través del mar cap als punts d’aprovisionament i venda internacional.
I és precisament aquest empresa, Nitricomax, la que el 25 de maig va tenir una fuita d'àcid nítric que va tornar a posar la por al cos als habitants dels barris tarragonins propers i de la Canonja. Tots tranquils, però, que no passa res... a Tarragona almenys... trucada al 112 i tot al seu lloc.
Maxam ja ha anunciat que millorarà la planta amb una inversió d'un milió d'euros i ja sabem que a la nostra ciutat un milió d'euros sempre és “necessari” i “imprescindible”. No importa què se'n faci, sempre és benvingut per les autoritats locals. Així, un cop solucionat l'incident que no va ser tal ni res, Nitricomax podrà continuar la seva producció de “serveis per a la indústria de defensa”, que és tal com anomena l'empresa la seva producció d'elements base i imprescindibles per continuar exportant mort arreu del planeta. I tal com sabeu, en altres llocs del món no poden trucar al 112...
Jordi Martí Font és professor, escriptor i regidor de l'Ajuntament de Tarragona.
