Anton Baiges Gras 31 de Desembre de 2015
Catalunya i l'Aragó, cara i creu del respecte o la intolerància
No hi ha res pitjor que polititzar una llengua. A Catalunya, de vegades, caiem a la trampa per la nostra eterna justificació de voler donar prevalència, per una necessitat inajornable de cohesió social, a la nostra llengua. Evidentment, que hi ha d'haver una llengua preferent a l'administració pública, només faltaria. I aquesta és la catalana. Altra cosa és facilitar una traducció, si cal, per no perjudicar a ningú que encara no ha pogut -o de vegades no ha 'volgut'...- integrar-se a la comunitat d'acollida. A la companya i bona professora Pepa no li ha calgut perquè és de Fraga, al Baix Cinca, on tenen el català occidental com a llengua pròpia. A l'Aragó, i concretament, a les comarques de la Franja, sí que s'està fent una política lingüicida contra el català, programada des de Saragossa. No la volen reconèixer com a cooficial, ni PSOE ni PP (ni crec que Ciudadanos) a les comarques catalanoparlants i la llengua es va perdent a marxes forçades. Sort d'algunes entitats que les ajuda la Generalitat perquè no ho vol fer cap govern aragonès, de ment estreta com són. Genocidi programat. I els xiquets franjolins ja parlen i juguen naturalment en castellà... Cordialment.
