Dilluns, 10 de Febrer de 2025
Els trens i la corrupció
Vull començar amb Adif i els ministres espanyols de torn. És el model d'empresa pública més miserable, menys europea i tercermundista del món. Faig referència als trens catalans i als trens espanyols, bé gràcies a Déu i al PP i al PSOE. La ineficàcia feta empresa, amb directius i amb socis precrisi. A Catalunya Adif sols gasta el 26% del seu pressupost. La ciutadania és l'esclava de la incompetència. Adif-PP té la paella pel mànec. El proper dia 26 és l'hora que agafem la paella els catalans.
La corrupció no deixa descansar en pau al senyor Rajoy i companyia. "Él no sabe él no contesta". Del pastís podrit han aparegut dues noves cireretes potents si no les frenen. El pobre ase dels cops, el riu Ebre. Es tracta de la presumpta sospita publicada en mitjans honestos de la trama corrupta d'Acuamed enverinant el riu amb bidons d'àcid clorhídric. I un altre afer a València, els comptes, les factures, la desaparició de diners de l'etapa de Rita Barberà i del president Camps. Pèrdues mil·lionàries.
Recorden el "Váyase señor González!", del PSOE per temes dels GAL,etc.? El President Pujol donà suport per aguantar el govern socialista. El senyor Aznar repetia "Váyase señor González!". Ara la demanda justa és "Váyase señor Rajoy!".
La vergonya europea, que no tenen gens de ganes de resoldre, és el tema dels refugiats, envoltats de reixats que sobreviuen com poden. Famílies enganyades, i tant és que sigui primavera o estiu, ben poc els preocupa resoldre la qüestió humanitària. El reportatge emès a TV3 fa pocs dies sobre voluntaris catalans que ajuden als refugiats (la premsa recollia que són més de 7.000 nens que estan sols, sense família). Fa frepar i emocionar.
El cap de govern en funcions, el Sr. Fernández, la Cospedal, la Santamaria i d'altres podrien anar-hi a passar una setmana de vacances ( no més dies perquè amb les seves delicadeses i pulcrituds no resistirien ser-hi més dies!). Aleshores potser no girarien l'esquena ni serien muts i sords i acollirien molta més gent i permetrien que Catalunya n'acollís molt més, com demana insistentment. Però ni fan ni deixen fer.
Els refugiats
La senyora Merkel és més llesta: la baixa natalitat d'Alemanya la resoldria acollint cada moment qui l'interessi; acollint ben programades actuacions de rebre refugiats. A més podria triar la nacionalitat, la formació, els oficis i, sobretot, famílies amb nens i nenes que d'aquí a 15-20 anys vista, seran la fortalesa ben formada dels nous treballadors alemanys.
Ell govern espanyol és miop. No ho sap fer, no ho vol fer, ni té la mentalitat per fer-ho. Quan tingui el dèficit per la baixa natalitat actual, permetran fitxar gent sense ofici ni cap formació. Els catalans ja farem la nostra pròpia política.
No tot és pessimisme; hi ha gent molt bona amb sentiments, sacrifici, bonhomia, són el voluntariat i els metges, metges sense fronteres que treballen i treballaran renunciant a subvencions "dolentes" de polítics, que no els agraden. El senyor Fernández Díaz (vénen eleccions d'aquí uns dies) sols ha permès l'acollida de 400 refugiats. El dia 26, les urnes, la misericòrdia del ministre, el dia 19. Marquem al calendari la "bondat" del senyor Fernández.
Les eleccions
Farem anar la moviola, després de l'aprovació de l'Estatut, crec, a la segona legislatura, el ministre de torn d'Economia va tenir una entrevista de govern autonòmic a govern de l'Estat, entre el ministre i el conseller d'Hisenda. Arribà el moment de treure la poteta i donar la coça al català: "Nosotros que cada año vengáis a Madrid, que tendéis la mano abierta y os pondremos un poco de alpiste". Amb alts i baixos així ha estat la política econòmica des d'aleshores. Ahhh! I era un ministre d'un govern d'esquerres. Ara ha estat un govern de dretes que no sap definir el concepte democràcia. No en feu cas dels cants de la sirena, perquè en necessiten; són dropos, i malgastadors i deficitaris. No tenen remei, els ve de lluny.
Els catalans sí que volem tornar a la República catalana, moderna, avançada, organitzada, defensant els valors humans, i justa, si anem junts: entitats referents al nostre país com l'ANC i l' ÒMNIUM, partits com ERC, CONVERGÈNCIA, L'AMI, i d'altres.... SOM MOLTS!!!! Fem un front unitari. No permetem el joc brut. El 27N els hi va funcionar.
Jordi Escoda Vilà és antic diputat del Parlament de Catalunya i exsenador a Espanya de CDC.
Mirem el present!
Recordar temps anteriors pot servir per no ensopegar més en les mateixes pedres però no voler veure i viure el present, negant les imatges i els números, si més no, és de ments cíniques i negatives que parlarien dels 'homopitecus' si cal. Una mica de realitat i viatgem cap a una república en lloc de comprar un bitllet per 'españistán'.
REPUBLICA CATALANA
La República Catalana dur 3 dies a 1931 i unes hores el 1934.
A QUE REPUBLICA DESITJA TORNAR?
Que jo sàpiga Sr. Escoda mai Catalunya ha estat aquesta República que vostè retrata com moderna, avançada, organitzada, etcètera. Desitjaria que em instruís sobre aquest dubte per a mi tan important.
Agraït.
Estem a españistan!
Podem dir-ho més fort però no més clar. Ens foten el pel 365 o 366 dies l'any, depenent del calendari. El problema no és la gran quantitat de gent sense gaire cultura, el problema és aquest conjunt, enorme, que no vol aprendre i en te prou amb el futbol, la 'coja', i les converses a la barra del bar. Visca la marca 'españistan'.
