La pau ferida

Hem de tenir cura de la pau, que fereixen sovint aquells que adoren la violència. Volem viure en pau! Queda clar? Volem gaudir de la vida, més enllà de les pantalles –del mòbil, de l'ordinador o de la televisió– i de la intimitat de casa.

Volem passejar pel carrer en pau. Seure amb tranquil·litat en un banc o a una terrassa d'un local. Volem banyar-nos al mar. Volem sentir que el sol ens acarona, no que un camió ens atropella o que una bala ens travessa. Volem gaudir de l'amor, de l'amistat, de l'espontaneïtat dels infants, de la saviesa de la gent gran i del cant dels ocells.

Volem feines dignes, educació i sanitat públiques de qualitat.Volem una Europa lliure d'armes i de pena de mort. Volem tenir les mateixes oportunitats, siguem dones o homes. Volem una vida digna.

En una nit d'estiu volem mirades, somriures, complicitat i amor. Res de crits, plors i terror. Volem ballar la vida. L'odi està fora dels nostres plans, dels nostres cors, del nostre cap.

Volem construir –una família, un país nou, una empresa o una nova manera de fer política, per exemple– i si s'ha de destruir alguna cosa, que siguin les males pràctiques a la política o a qualsevol altre àmbit, la violència a qualsevol indret del món...

Volem viure en pau a Niça, a Istanbul, a Salou, a Reus, a Barcelona, a Síria, a Kabul, a Mangaia, a qualsevol poble o ciutat del planeta. Volem morir de vells. Volem gaudir de la natura i d'espectacles a l'aire lliure. Emocionar-nos amb una exhibició de focs artificials, una obra de teatre, un quadre, una escultura, un concert, una pel·lícula, la lectura d'un conte... La bellesa i l'art ens enamoren i les armes, ja siguin un vehicle terrorífic o una bomba, ens esborronen.

Volem una explicació de tanta vida truncada. Volem que es dialogui a nivell mundial i que s'acabi, d'una vegada per totes, el terror. Volem una humanitat pacífica.

Volem que deixin de matar persones que volem viure en pau; persones que estem exemptes de qualsevol culpa de tot allò abominable que passa al planeta. No som objectius virtuals i no volem ser danys col·laterals. Som persones reals que estimem i ens estimen.

Volem viure amb alegria, malgrat tot. Volem que la por s'esvaeixi. Volem que els que maten se n'adonin que una sola vida humana de qualsevol racó del planeta és sagrada, és més valuosa que qualsevol motiu que creguin que poden tenir per atemorir les nostres vides. Cometen el pitjor dels crims: maten població civil. Salvem la pau ferida.

Diana Vizán Aguado és periodista i politòloga.