Molt bé, senyor Rajoy, ha prohibit, ocupat i destruït totes i cadascuna de les eines democràtiques que el poble català tenia per esdevenir la part de la seva identitat que vostè li ha deixat en els darrers sis anys. Malgrat tot, s'ha fet un referèndum i més de 2 milions de vots han pogut ser comptats, després de les urnes confiscades i de totes les vergonyoses imatges que tot el món ha vist. La seva violència legal no ha pogut amb la il•lusió que, per dominar-la, s'hauria de fer molt més del que vostè sap fer.
En temps que els derrotats ja no es fan presoners, ara, no només haurà de convèncer els catalans que seguir igual és el millor. Ara, ho haurà de fer especialment amb gairebé una meitat de catalans que tenien clar voler marxar i que no renunciaran al seu legítim anhel, el qual vostè ha alimentat.
Vostè ha desconnectat amb una part molt important de catalans que, si bé no el veien al costat, sí que el veien. Però el més greu per a vostè és que no ha arribat a connectar amb la part prou important de les noves generacions que ni el veuen. O potser, com una figura que hi és, que mana, però amb el que no hi ha cap reconeixement sentimental.
Li queda un nombre massa gros d'espanyols en una Espanya que no se la senten seva, ni tan sols hi poden estar a gust, però això a vostè tant li fa, ja ha aconseguit salvar "la unidad", encara que només sigui de portes en fora. Ara, abans que la “victòria” l'ofegui, haurà de treballar molt, i bé, per fer entendre allí, a fora, la manera com ho ha aconseguit, perquè en els temps que vivim la informació real i instantània traspassa les pàgines webs bloquejades, els editorials dels mitjans afins al seu servei i els comunicats de premsa oficials.
Ho haurà d'explicar molt bé perquè quan es recordi aquest capítol de la història no se sàpiga que havent-hi una solució molt senzilla i fàcil, quan va néixer tot fa més de 6 anys, va decidir quedar-se darrere de la finestra veient-les passar, negant-ho tot i menyspreant el que passava. Ho haurà de fer perquè en els nostres temps hi ha una cosa que es diu hemeroteca que ho explica tot fidelment i amb tots els detalls.
I no li servirà l'argument que tot ha estat per defensar "la unidad", perquè la mateixa hemeroteca delatarà que una de les característiques més arrelades de la manera de ser catalana és la de ser pactista, la qual cosa sempre deixarà clar que negociant, com sempre, i històricament sempre amb avantatge per part de vostès, s'hagués pogut evitar arribar a la situació insuportable que hem arribat.
Militarment i judicialment ja ha deixat clar que no s'ha trencat “la unidad”, llastima que fent-ho com ho ha fet s'hagi trencat quelcom més important. L'afecte, l'estima i la complicitat d'una part prou significativa de la ciutadania espanyola.
Com ha dit aquests dies el periodista Iñaki Gabilondo: "Durant aquest llarg procés, el govern espanyol ha posat en marxa moltes de les seves capacitats, potser totes: policial, repressora, coercitiva, moure la justícia... Però té per estrenar una altra de les seves capacitats, la més específica, la del diàleg polític".
