Dijous, 28 de Març de 2024

Muriel Casals, al cel de Reus, del nou país

15 de Febrer de 2016, per Biel Ferrer

Finalment, no hi vaig anar. I, doncs, no ens hi vam trobar. No recordo ben bé per quin motiu. Ara me'n sap tant, de greu. Era a Reus, divendres, 29 de gener d'enguany, al vespre, poques hores abans de l'accident fatal, l'endemà, a Barcelona, que l'ha dut fins al traspàs, aquest diumenge passat, 14 de febrer, a l'Hospital Clínic. Quinze dies d'incerta esperança, com el títol d'una de les pintures del seu amic català d'origen portuguès, artista plàstic, Rui Gomes, que inaugurava exposició a la galeria reusenca Anquin's de la Pepa Quinteiro, Os jardins de Edgar. A la foto i al vídeo que la galerista va penjar al facebook, encara la hi podem veure admirant els quadres que, a propòsit de l'obra literària de l'escriptor Edgar Allan Poe, encara estaran penjats a l'indret fins al dia 1 de març. Me n'havia assabentat mitjançant un missatge per WhatsApp. I també al seu compte de Twitter perquè, amb 70 anys, s'esforçava per estar al dia en les noves tecnologies i hi era prou activa. La seva darrera piulada: "Quadres i literatura, aliments per al cap i el cor". Sensibilitat artística i cultural, fidelitat a l'amic i al país.

De fet, la Muriel hi havia vingut molt sovint, a la ciutat de Reus, d'ençà que havia esdevingut presidenta d'Òmnium el 20 de març de 2010. La primera vegada fou quan va fer-nos a mans una senyera, la que penja al balcó, amb motiu de la inauguració de la nova seu d'Òmnium Baix Camp, al raval de Santa Anna mirant cap a la plaça de Prim, gràcies a la deixa del patriota Josep Maria Ferrer Camprubí. Era el matí de dissabte, 22 d'octubre de 2011, i fou aleshores quan li vaig sentir per primera vegada aquell argument que va ser fonamental per avançar cap a la definició de l'entitat com a motor del sobiranisme: Òmnium havia nascut per salvar la llengua i la cultura a fi de salvar el país; ara, calia salvar el país per poder salvar la llengua i la cultura.

De fet, al lema històric de l'entitat (llengua, cultura, país), hi vam afegir, amb ella a la Presidència, dos mots més, tan importants com els altres: cohesió (mitjançant les activitats de lleure i de convivència "Quedem?" per veure Catalunya amb uns altres ulls, els de les persones vingudes d'arreu del món) i educació (en defensa de la immersió lingüística, mitjançant la plataforma Somescola.cat). En acabat, fou l'11 de gener de 2012, amb motiu de la commemoració del quarantè aniversari de la nostra entitat al Baix Camp i la inauguració de l'exposició "40 anys d'Òmnium Baix Camp", que la presidenta Muriel Casals va venir a Reus.

Alhora, el mateix dia, assistíem al Círcol a la conferència magistral que pronuncià amb el títol "Catalunya Avui: Economia, Política, Cultura", en què ens demostrà la seva saviesa com a professora emèrita i doctora en Economia a la UAB. Després, la Muriel va recollir, el dia 21 de setembre de 2012, de mans de l'alcalde Carles Pellicer, la Menció Honorífica de l'Ajuntament de Reus en reconeixement a la tasca en la promoció i la normalització de la llengua, la cultura i la identitat nacional de Catalunya i, de manera especial, en acomplir-se el 40è aniversari de la seu territorial al Baix Camp. També va participar a la presentació de l'obra Per què volem un Estat propi?, un assaig coral, el 25 de gener de 2013, al Centre de Lectura, amb altres personalitats, com el professor Josep Murgades. En el seu escrit al llibre, hi planteja que, en comptes de preguntar-nos les raons per reclamar la independència, caldria plantejar-se les raons per les quals cal mantenir l'actual relació de dependència dins de l'Estat Espanyol. De fet, les seves aportacions a l'argumentari socioeconòmic a favor de la independència de Catalunya són rellevants. I encara dijous, 4 de setembre de 2014, va parlar al Teatre Fortuny, en el multitudinari acte de la campanya Ara és l'hora. Units per un país nou, amb Lluís Llach, Modest Guinjoan, Laura Borràs, Carme Forcadell i molts d'altres oradors... Intel·ligència, generositat i rigor.

La Muriel feia nit a Reus quan hi venia. Sempre s'hostatjava a l'Hotel Gaudí. Tinc un record molt clar de les converses amb ella les primeres vegades que va venir a Reus quan, ja de nit, l'acompanyàvem fins a l'hotel i sempre acabàvem plantejant-li la nostra impaciència per tal com Òmnium encara no havia fet el pas d'esdevenir entitat independentista i ella ens demanava paciència i cura per tal de fer el pas en el moment adient, a fi de no violentar ningú i de fer-ho ben carregats d'arguments i d'evidències incontestables, com així va succeir finalment dilluns, 29 d'octubre de 2012, a la Declaració de Santa Coloma de Gramenet, on s'havia iniciat la immersió lingüística. També ens deia que era del tot convenient la coexistència d'Òmnium i de l'Assemblea Nacional Catalana perquè generaven discursos complementaris. Pacient dona, coratjosa patriota. Sàvia dirigent.

Quan va sonar com a probable presidenta de la Generalitat de Catalunya arran de la victòria dels partits independentistes a les eleccions del 27 de setembre de 2015, li vaig adreçar un missatge, "L'enhorabona, presidenta!", que ella em va contestar: "Ex-quasi!!!!! serà mascle i bo". I així va ser: ella s'afirmava com a expresidenta d'Òmnium i admetia haver estat ben a prop de la presidència de la Generalitat però reivindicava Carles Puigdemont, com a home i excel·lent president. Ens vam enviar abraçades i ànims. En acabat, quan sí que va esdevenir presidenta, de la Comissió d'Estudi pel Procés Constituent, li vaig demanar que, ara sí, em permetés d'expressar-li l'enhorabona pel seu nomenament com a presidenta de l'esmentada comissió del Parlament de Catalunya i li vaig dir que la seva mà esquerra li seria molt útil per tirar endavant la nova responsabilitat i la importantíssima tasca. I ella em va contestar: "No serà fàcil, però estimulant. Feina Òmnium, de fet!". I tant!, sempre mirant d'acostar voluntats de persones ben diverses amb honestedat i bon to... però ja no va poder ser. Malaguanyada líder, enyorada presidenta.

Si he volgut recordar fets i dates, converses i emocions, detalls i esments, és perquè el camí que vam compartir amb la Muriel Casals a Reus i arreu no pot quedar estroncat. Ella romandrà en la nostra memòria en la mesura que sapiguem retre-li homenatge amb la nostra acció seguint el seu tarannà sensible i fidel, pacient i coratjós. Li hem d'agrair tantes coses, a la Muriel. Per això ara li diem a reveure al cel de Reus, al país nou: la tercera República Catalana, la que serà ja independent, on ens retrobarem amb ella, amb el seu somni, amb el nostre somni, amb la nostra estimada Muriel.

Biel Ferrer fou president d'Òmnium Baix Camp (2010-2014) i és filòleg.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics