Política i ficció

Vivències. José Ortega i Gasset fou escriptor, filòsof i assagista de gran prestigi al segle XX. Quan jo vaig deixar 'El Florido Pensil' i anava l'únic institut a la plaça d'Hèrcules per fer el batxillerat, ens van fer estudiar Ortega i Gasset i vaig llegir 'España invertebrada (1925-27) i 'La Rebelión de las Masas' que m'interessen força. De poetes, escriptors, filòsof catalans, res de res; el feixisme dominant se'ls carrega tots. Esborrats o prohibits. Ortega i Gasset, molt crític, escrigué sobre l'agonia d'Espanya. Deis que cada vaixell que venia de les colònies americanes carregat d'or, de plata, de pedres precioses i d'esperat amb ànsia pel Rei, la Cort i els latifundistes. Es repartien totes les riguesses. Ortega i Gasset sentenciava que cada vaixell descarregat al port i repartir era una paletada de terra a la tomba d'Espanya. Perquè no treballava ningú.

El que no sabia Ortega i Gasset i no ho podia preveure, era que Catalunya, València i les Illes eren els substituts de l'espoli de les colònies. Ja no cal esperar el vaixell, perquè el senyor Montoro "de torn" espoli amb bitllets de curs legal. Catalunya no pot esperar més. Hem de marxar ja!

Les darreres eleccions van produir uns perdedors rellevants. El senyor Garcia Albiol i el senyor Duran i Lleida. Parlaré del representant del PP. No se n'adona que no encaixa amb els catalans? Cal que insulti, que faci numerets teatrals? Només cal recordar la seva etapa d'anticatalanista i xulesc, el que va fer amb l'Òmnium Cultural o amb l'Estaca de Lluís Llach. No cal repassar el passat. Ni és alcalde ni ho tornarà a ser. El PP cada dia és més residual. La seva última ridiculesa ha estat ficar-se amb el Defensor del Poble, el senyor Rafael Ribé, qui defensa i es preocupa de la gent que li costa tirar endavant, els desnonats pels polítics del PP i del PSOE. Dels que ho han perdut tot. D'ençà que era portaveu i secretari general de l'enyorat PSUC, la seva trajectòria no cal que la remarqui jo, és del domini públic. Senyor Albiol: els brams de l'ase no arriben al cel. Senyor Ribé: vostè continuï igual, ajudi als desvalguts i critiqui els qui vulneren els drets humans.

Quin paper té el senyor Felipe González? Avui, cap. Va fer un discurs que "l'Isidoro" a Suresmes, anys 70, l'hagués repudiat. El senyor González va obrir l'armari reservat del PSOE; ell encara té la clau i van sortir els "barons": senyors Corcuera, Borrell, Bono, Leguina, Almunia, Guerra, Solchaga, Zapatero... Per què? Per evitar que el candidat super vigilat pactés amb Podemos i que le candidat obligatòriament, també pactés amb Ciudadanos.

Algú ha escoltat el poc que ha dit el senyor Rivera del seu programa? Es troba a la dreta del PP. Les velles glòries del PSOE crec, deuen patir per continuar cobrant les seves pensions.

Una altra consigna que va donar el senyor González va ser "garrotada" als independentistes catalans que, el que volen és mol senzill, la llibertat com a poble i formar el nostre propi Estat.

El candidat lligat de peus i mans. El senyor Pedro Sánchez ataca a Podemos sempre, mentre que la senyora Susana Díaz que, per governar Andalusia va pactar amb Ciudadanos, l'amenaça que, en cas de no sortir president, s'hi presentarà ella.

I el PSC?, què fa? Sospira i suporta el senyor Iceta, va cremant polítics, va perdent vots, es posa "firmes" quan la Central ordena i mana, fent el sucursalisme més obedient.

Si a les eleccions vinents sumen PP i Ciutadans, s'haurà acabat tot. Manarà l'extrema dreta i la dreta. Per buscar complicitats li demanaran el PSOE que entri en el Pacte, però al furgó de la cua.