Després de l'enèsima negativa del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a pactar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, coincideixen a assenyalar les eleccions com l'única via "per fer un pas endavant". Els dos dirigents es van reunir al Parlament després del 9-N.
El Consell Nacional d'UDC, celebrat el dissabte 15-N a L'Hospitalet de Llobregat, va demanar recuperar el suport parlamentari per aprovar els pressupostos i aportar "estabilitat i continuïtat a la legislatura" i acabar-la. Per la seva banda, el Consell Nacional de CDC celebrat el mateix dia,va acordar "triar bé el moment" de convocar eleccions, que les condiciona al consens sobre el "què" i el "com".
"L'objectiu no és córrer: l'objectiu és arribar, votar i guanyar". La frase del coordinador general de CDC, Josep Rull, resumeix la seva intervenció del dissabte al consell nacional del partit, a Bellaterra. Rull va demanar "triar bé el moment" de convocar eleccions. Aquest "quan", va dir, "serà la resposta quan haguem consensuat el què i el com".
"Hem de fer-ho bé per fer-ho possible i plausible", va dir Rull als quadres de la formació, a qui va demanar "sortir al carrer i convèncer que, a més de necessari, és possible", per "arrossegar més gent" i "eixamplar les bases" per explicar-los que "la millor alternativa és aconseguir un estat propi i independent".
Rull va agraïr als voluntaris, membres del Govern i alcaldes i alcaldesses haver fet possible el 9-N. Però l'agraïment més directe el va dirigir al president de la Generalitat, Artur Mas: "Gràcies, president, per haver posat les urnes", va dir. Els més de 300 consellers nacionals del partit reunits van ovacionar drets Mas.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, va fer públic el seu full de ruta cap a la independència en un acte on va rebre el suport de nombrosos independents, famosos del món de la cultura i exsocialistes. Segons el pla que va presentar el líder dels republicans, el primer pas passaria per unes eleccions constituents en què es produís una "aliança programàtica" entre diverses formacions amb compromisos comuns a favor de la independència, la justícia social, la plena ocupació i la lluita contra la corrupció. Tot i això, el líder dels republicans no va tancar la porta a parlar d'una llista unitària si hi ha acord en el programa.
Posteriorment, si s'imposen les candidatures sobiranistes, Junqueras proposa pactar un "govern de transició per a la transició nacional" que, des del primer dia, actuï com un estat independent, creï les estructures d'estat imprescindibles, com la hisenda pròpia o la seguretat social catalana, i aprovi lleis com la de transitorietat jurídica. Paral·lelament, aquest executiu intentaria buscar el reconeixement d'altres estats i negociar una separació amistosa amb el govern espanyol, i el nou Parlament aprovaria la declaració d'independència.
El següent pas del full de ruta –que vol aplicar sense "dilacions innecessàries"– seria el procés de gestació de la Constitució catalana, amb un paper prioritari i participatiu de la ciutadania, "seguint un format de convenció constitucional". Un cop redactada, ERC i els independents que li donen suport proposen ratificar en referèndum aquesta Constitució per culminar el procés d'independència.
Entre els suports que va rebre ERC hi ha el del músic Lluís Llach . "El mapa de carreteres que ha dibuixat l'Oriol és inclusiu i obert i és difícil no sentir-s'hi compromès", va comentar. També subscriuen el full de ruta el líder de la Companyia Elèctrica Dharma, Joan Fortuny, els músics Gerard Quintana i Joan Reig, els actors Juanjo Puigcorbé, Peyu i Toni Albà o l'economista Elisenda Paluzie, així com els exsocialistes Toni Comín (Socialisme Catalunya Llibertat), Magda Casamitjana (NECat) i Jordi del Río i Fabián Mohedano (Avancem). La proposta, però, està oberta a altres adhesions.
Els d’aquests partits polítics són Posicionaments Notables perquè d’ells i de la seva tasca constant depent el futur de Catalunya.
Sebastià Barrufet és periodista.
