Pepito de l'arena 02 de Març de 2021
REMARCO 4 PARAULES, BIEL.
BENVOLGUTS NOIS
NOIS BENINTENCIONATS
Escric això en acabat de l’ensulsiada de Primàries Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021 per tal de mirar d’esbrinar-ne les causes exògenes i les causes endògenes. Set dies de reflexió han donat com a fruit aquest parell de fulls de conclusions provisionals a partir del contrast de parers amb altri.
A l’institut-escola del Pi del Burgar de Reus, on vaig fer d’apoderat, hi havia una xiqueta que feia d’apoderada de VOX. Quan hi vaig arribar a les 8 del matí, ella ja hi era i li vaig dir bon dia i prou. No em venia de gust d’enraonar amb ningú d’aquest partit. Tanmateix, al vespre, abans de començar el recompte de vots, ella se’m va adreçar amb un català reusenc correctíssim i em va demanar què era això de Primàries Catalunya. Jo li’n vaig fer cinc cèntims de seguida i sense embuts, concís i clar: som els qui volem fer la independència aplicant el mandat del Primer d’Octubre i la regeneració democràtica de la política catalana. Ella em va agrair l’explicació i em va explicar que a casa seua hi tenia de tot: el seu avi era independentista, sa mare era de no sé quin altre partit i ella, de VOX. I vet aquí que aleshores es va esplaiar en els seus motius per ser d’aquest partit: que si hi havia tants atracaments, que si al seu barri (a la vora de l’institut-escola, a la part alta de la ciutat) tenien por de sortir al carrer quan es feia fosc. Les seves paraules em van fer rumiar, és clar: què en deia el nostre programa, de la seguretat ciutadana?
Dues converses més: a mig matí, quan li dic que Primàries Catalunya és l’única llista que no ha adulterat el resultat de les primàries obertes, l’apoderada de Junts per Catalunya no sap que la llista del seu partit per Barcelona, l’encapçala Carles Puigdemont tot i haver guanyat les primàries d’aquest partit Laura Borràs; i la del PDeCAT em confessarà, al final de la jornada, que ells mateixos han actuat molt malament. Més troballes interessants, doncs.
Factors exògens
@KRLS (talment Karl, el d’Habsburg, l’austríac que ens traí aleshores) i @junqueras (de jonc, amb el primer cognom, doncs, pendent encara de catalanitzar-ne l’ortografia, Jonqueres, als antípodes de la mata de jonc de Ramon Muntaner), són exemples paradigmàtics del país en què vivim. És clar, la @cupnacional i les bullangues, també. Tot plegat, la revolta que no es resol. Pel que fa a @PrimariesCat, no haver pogut accedir als mitjans de comunicació públics per tal de participar en els debats i en els blocs informatius dels TeleNotícies ha estat un factor prou important per a no arribar a l’electorat. Les xarxes socials han estat les nostres grans aliades, però ja sabem què hi passa: els compartiments estancats que generen fan impermeables els grups que la simpatia o la militància més sectària generen.
El victimisme, accentuat per la sortida dels presoners polítics de la garjola durant la campanya, i la demagògia, basada en ambigüitats o en contradiccions que un hom no gaire avesat a l’anàlisi no capta, fan la resta de la feina bruta. I la inflació de missatges de tantes ofertes diverses de caire independentista atabalen l’elector i el fan decantar pel pragmàtic i inútil vot útil dels més coneguts, famosos, sabuts... tot i que objectivament traïdors.
Factors endògens
Si feia una mica de memòria, recordo que l’organització de les primàries obertes i la recollida d’avals van anar molt bé tant pel que fa a la participació com pel que fa al resultat: va haver-hi debats i dues voltes a les primàries (però el procés de democràcia interna directa no es va culminar amb la tercera volta per a l’elecció de presidenciable: greu error) i es van recollir amb escreix els avals a totes quatre circumscripcions electorals. Però tot seguit va fallar l’elaboració del programa electoral (que no es va tenir enllestit a temps, mitjançant el procés participatiu, encertat però que es va fer tard) i també va fallar l’organització de la campanya electoral, amb una Coordinadora Nacional sense organigrama operatiu clar i amb Coordinadores Locals que van fer el que bonament van poder, descoordinades i sense recursos econòmics adients. El grup de Telegram dels 135 candidats no va ser útil per l’excés d’interlocutors: podia tenir una bona funció de coneixement inicial dels candidats (la immensa majoria no es coneixia), però no va ser operatiu. Per això va ser més eficient el treball en petits grups. La tramesa de correus electrònics formals per part de la Coordinadora Nacional va ser escassa i, doncs, la informació es perdia als xats de Telegram. El desgavell fou majúscul en l’apartat econòmic, sense NIF, sense compte corrent i amb només l’aplicació informàtica «Multipliquem-nos»: https://primariescat.cat/donacions (sense pressupost ni préstec bancari raonable necessari per a unes despeses mínimes de cartelleria, papereria, mercaderia i altres aspectes convencionals però imprescindibles per a ser vistos, per a ser visibles per l’electorat). Si bé el lema #IndependenciaSenseExcuses va ser una bona troballa, també va arribar tard. Tot l’historial de les eleccions municipals no va servir de bo i res perquè no es va fer una avaluació autocrítica i, doncs, es van repetir errors: 50 regidors i el treball a cada municipi no s’han tingut prou en compte. Jo recordo que només parlava amb una persona quan trucava a la Nacional i, en acabat, em trucava una altra persona per tal de comentar la jugada. Hi ha atenuats? Sí, dos: d’una banda, tots els problemes interns que van retardar la posada en marxa dels mecanismes interns de treball organitzat; d’altra banda, la pandèmia.
En acabat, l’endemà de l’ensulsiada, rebo aquesta lúcida autocrítica feta per Ferran Moreno, de Pratdip, el nostre candidat número 13 per Tarragona, després d’haver paït el resultat desastrós: 1 Massa rauxa i poc seny (vull dir que la il·lusió és necessària però clarament insuficient); 2 la improvisació no ajuda a la honestedat i claredat del discurs (ens ha faltat programa treballat i trillat); 3 la transversalitat i la senzillesa personal dels candidats l'hem confós amb una mena de deixadesa escènica que ens fet poc creïbles; 4 la manca de recursos i de capacitat per generar-ne ens ha passat factura, mai més ben dit, a l'hora de fer-nos més visibles; 5 els òrgans interns del moviment s'han vist desbordats de forma previsible i no hem estat capaços d'anticipar-nos a aquesta previsió; 6 en definitiva, tenim potencial per ser, tenim ganes de fer, volem arribar però quasi ens hem convertit en una mena de campi qui pugui que ens dona una aparença un pèl frívola i desorganitzada. Ben segur que, amb més calma, apareixeran més fortaleses i debilitats que haurem d'analitzar, deia Ferran Moreno per a cloure el seu magnífic comentari autocrític.
Mon cosí Joan, empresari i investigador del sector farmacèutic, em truca i em diu que no ens ha vist enlloc, durant la campanya, i que si no teníem diners per a ser presents als mitjans i a les xarxes, n’havíem d’anar a buscar on fos perquè un bon missatge que no es comunica i no arriba al votant, no serveix per a res. L’endemà, l’Andreu Bartolomé, el mestre, pastor, restaurador i insubmís fiscal de Siurana (Cornudella de Montsant, Priorat), penja aquest vídeo:
View this post on Instagram
Segons ell, «la gent no ens ha votat, però el missatge és clar: no us hem votat, però necessitem que hi sigueu; la proposta ens agrada, és potent i necessària, però ni era el moment ni estàveu preparats per a poder assumir el que dèieu voler assumir...». L’Emma, amb qui quedo, me’n diu que hem de mudar la pell, que hem de canviar el nom del moviment: Primàries Catalunya no vol dir res, me’n diu. El nom fa la cosa, ha de fer la cosa, ha de deixar clar qui sou i què voleu aconseguir i Primàries Catalunya no descriu res. I, finalment, les paraules de Joan Ramon Llaó Solé, que publica aquest interessant article de balanç, «Que no ens tornin a enganyar!».
Som poble, som nació, som Primàries Catalunya, però no som organització, no som força i no som al Parlament de Catalunya. Els debats interns a les Assemblees Locals, a les Coordinadores Locals, a la Coordinadora Nacional i a la Convenció Nacional vinent han de servir per a reflexionar i decidir, molt més enllà del correu amb l’assumpte «Eleccions Catalanes 14F, continuarem fins a la Victòria!», sense gens d’autocrítica, que la Coordinadora Nacional va enviar el 20 de febrer de 2021a dos quarts de cinc de la tarda i que jo goso poder replicar des de Reus, avui, diumenge, 21 de febrer de 2021 a les vuit del vespre.
Biel Ferrer Puig és el número 2 de Primàries Catalunya per Tarragona.
