Proposta constitucional catalana

Una vintena de professionals elabora un esborrany de carta magna catalana i l’entrega a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La proposta de Constitució preveu l’elecció directa del president català. El document de Constituïm proposa que Catalunya no tingui Exèrcit.

La proposta de Constitució per a una virtual Catalunya independent feta per Constituïm ja està en mans de la presidenta del parlament, Carme Forcadell. Ha rebut una delegació de l’entitat, que li ha fet arribar una còpia de la seva proposta. Forcadell traslladarà la proposta a la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, mentre que la plataforma es posarà en contacte amb el conjunt dels grups parlamentaris per fer-li’ls arribar el seu esborrany.

El text, que neix del treball del grup i de milers suggeriments “de la ciutadania”, segons ha explicat el seu portaveu Jordi Domingo, proposa un sistema presidencialista en què els votants escollirien directament el president de la República per evitar “la precarietat” per escollir-lo, advoca per una democràcia més participativa, perquè Catalunya no tingui exèrcit i per la primacia del català.

Sobre la figura del president, el document assenyala que cada mandat serà de cinc anys i que el president només podrà repetir una vegada. Mentre el cap de la República s’escolliria en circumscripció única, els diputats serien escollits per comarques, convertides en circumscripcions, que podrien tenir dret a un diputat per cada 75.000 habitants. Tenint en compte la població actual, la cambra tindria 130 membres.

Respecte a l’aprofundiment de la democràcia participativa, el text recull la possibilitat de celebrar referèndums d’iniciativa ciutadana de proposició, de revocació i de resolució de conflictes mutus entre diferents administracions.

“El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya. Tots els catalans l’han de conèixer i tenen el dret a usar-la. Les institucions públiques n’han de preservar la vitalitat i promoure, protegir i desenvolupar-ne l’ús en tots els àmbits i sectors”, diu l’article 3.1 del text, que en el punt següent assenyala que “el castellà tindrà “un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal respectar, garantir i protegir”.Tanmateix, la Constitució catalana evitarà el castellà com a llengua oficial.

En comptes de l’exèrcit, el document opta per crear una Agència Nacional de Seguretat i Defensa i per un Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya, amb l’objectiu d’estudiar, desenvolupar i aplicar “mètodes no violents d’intervenció i de resolució de conflictes armats”.

L’organització territorial es conformaria a partir de municipis -Barcelona tindria un règim especial-, comarques, vegueries i mancomunitats. Entre els punts que s’inclouen a la proposta de Constitució s’inclou la possibilitat de que els ciutadans puguin ser indemnitzats “pel funcionament deficient de l’Administració de justícia”. S’advoca per quatre sindicatures (greuges, comptes, ecologia i electoral) coordinada per una Junta de Síndics i per la creació del Consell de Garanties Constitucionals.

Què és Constituïm? Aquest grup de treball s’ha creat gràcies a la fusió dels tres projectes de Constitució. Ara fa just un any, el jutge Santiago Vidal va presentar a l’Ateneu Barcelonès una proposta de Constitució catalana. De fet, per haver participat activament en aquest projecte, el Consell General del Poder Judicial va decidir suspendre de sou i feina a Vidal. Poques setmanes després es van presentar dos projectes més que també havien estat treballant en aquesta mateixa línia. Finalment, les tres propostes de Constitució van decidir continuar el camí plegades. Per això, es va formar un grup heterogeni de 18 persones en el qual hi participen periodistes, juristes, economistes, entre d’altres professionals. Aquests últims mesos però Santiago Vidal, un dels principals promotors, no s’hi ha implicat tan activament ja que ha estat elegit nou senador d’ERC.

Sebastià Barrufet és periodista.