Mai he format part de cap partit polític. Ni ganes. Les estructures de partit, verticals i amb disciplina de vot (que li ho preguntin a algun cap de llista revocat els darrers mesos) no m’han semblat mai un bon exemple de transparència. Però darrerament tenia clar que és urgent canviar el sistema, i malauradament només podem fer-ho des de dins.
No diuen que hi ha desafecció cap als polítics? Doncs acostem la política a la gent, i fem-la participar. Allò de la muntanya i Mahoma. Ja m’enteneu.
La ciutadania hem de tenir dret a poder assistir als plens municipals i fer preguntes als nostres representants. I per suposat, aquests plens haurien de tenir lloc en horari no laboral.
La ciutadania hem de participar molt més sovint en les decisions importants. De ciutat i de país, per suposat. No s’hi val amb posar un paperet en una urna cada quatre anys. Apa, ja està. Ja has complert. Ens veiem d’aquí a quatre anys. No.
Quan realment hi hagi quelcom molt important a decidir hem de ser nosaltres aquells qui donem la nostra opinió. No ens enganyem. Estem a l’era digital i convocar una consulta ciutadana és realment fàcil i econòmic. No hi ha excuses.
I qui no ho hagi fet encara a dia d’avui és, senzillament, perquè no li ha donat la gana de legitimar a la ciutadania per decidir amb més freqüència. Que no ens enganyin. No han volgut fer-ho perquè no els interessa delegar part del poder.
Parlant de poder. Vull conèixer amb qui es reuneixen els nostres càrrecs públics. Són públics, oi? Doncs que ho siguin també les seves agendes. Amb qui es reuneixen i de què parlen.
Sovint els partits polítics parlen de transparència, però després les decisions importants de ciutat es prenen en reunions secretes, en despatxos a porta tancada. Clandestinament. Cal posar un focus en l’activitat dels nostres gestors, municipals i nacionals, i il·luminar qualsevol activitat que tingui a veure amb la cosa pública.
El nostre sistema polític és pervers. Així de clar. Radicalment pervers. Ho hem viscut de primera mà en aquestes eleccions municipals. Com a plataforma ciutadana no pots presentar una candidatura sense reunir abans 1.500 signatures en fulls de 10 cadascuna. Fulls que, si són impugnats per una sola persona, invaliden les altres 9 signatura.
Però sabeu quantes signatures ens han demanat per crear un partit polític instrumental per poder-nos presentar? Només 3. Així de senzill. El sistema vol a partits polítics, no a col·lectius de ciutadans. El sistema s’autoprotegeix per perpetuar-se en el poder.
La política ha de ser un servei. Temporal, per suposat. Estar més de dues legislatures treballant en política no hauria de ser tolerat. Hem de ser la ciutadania amb vocació de canvi i de millora aquells qui entrem en política, sabent que la nostra tasca tindrà data de caducitat.
Perquè no hi hauria d’haver polítics professionals. I ho deixo per escrit. Un compromís valent, com hauria de ser la participació política: si en aquestes eleccions municipals de 2015 tinc l’honor que els reusencs i reusenques confïin en el nostre projecte, el dia que m’incorpori posaré el comptador de la meva data de sortida. Màxim dues legislatures. Perquè 8 anys és suficient. Perquè la política no pot ni ha de ser una professió.
Jordi Salvadó és el número 2 a la candidatura de denouReus.
