Tot i que ja fa temps, massa temps que se'n parla, ara si, ja tenim a prop les eleccions al Parlament. Estan previstes pel pròxim dia 14 de febrer, si l'evolució de la pandèmia ho permet, fet que ha obligat l'executiu català a posat com dates límit per revisar-ho, els dies 15 i 29 de gener. Entenem que en aquestes reunions es tractarà la conveniència o no d'endarrerir-les, tan sols amb criteris de la salut col·lectiva, sense incidència d'altres factors o interessos. Aquest interrogant es planteja quan es veu l'escenari actual dels diferents partits que semblen tenir (espero que no sigui així) com un primer objectiu a l'hora de fitxar les dates, el seu propi posicionament per obtenir uns bons resultats. De fet els moviments, els canvis de cadires i de partits, i certes declaracions i ofertes de govern, ens ho fa pensar.
La situació dels diferents grups polítics i la seva actitud davant d'una data o altra per anar a votar, així sembla posar-ho de manifest. Tan sols cal analitzar la posició dels principals partits polítics en enfront d'aquesta data. Veure JxCat necessitat de més temps i desitjant que fossin el més llunyanes possible, fet que es va posar de manifest fins i tot prèviament al moment en què es fa fixar la data de les eleccions. Aquesta necessitat és pel fet d'haver de crear una estructura de partit que els donés marge per assolir, contra rellotge, una certa compactació dels seus afiliats i simpatitzants i arribar a la data dels comicis amb certes garanties d'èxit.
Per altra banda ERC voldria que ja s'haguessin fet, la seva posició al Govern de la Generalitat se'ls hi fa molt costerut i que sigui el seu partit qui estigui suportant tot el pes de la gestió de la pandèmia té un cost polític. Des del vicepresident amb funcions de president, fins a les conselleries més implicades, sanitat, treball i ensenyament estan dirigides pel seu partit, que en diferents nivells estan rebent les conseqüències negatives en estimació de vot, d'una gestió mancada de planificació, tot i que és cert que la mateixa pandèmia ho fa molt difícil. També els continus retrets entre els socis de govern i el llastre de l'aprovació dels pressupostos de l'estat, sense contrapartides fins ara, els hi està fent perdre a passos de gegant a les enquestes, l'avantatja que inicialment els hi donaven.
A tota Europa i quasi m'atreveixo a ampliar-ho geogràficament, cap govern ha canviat el seu ministre de sanitat en un moment de plena pandèmia i amb unes previsions d'enduriment, tret del PSOE, que ha considerat que és més prioritari obtenir un bon resultat a les eleccions catalanes, que mantenir al seu lloc (així ens ho varen presentar al mes de març), al ministre responsable de la lluita contra la covid-19. Anomenar un candidat pel PSC quan tan sols manca una mica més d'un mes, és un símptoma clar d'improvisació i ens porta a pensar, a banda de dubtar si realment es PSC o ja es PSOE, que la prioritat sembla estar en la política més que en la salut, per això donar-hi una mica més de temps al candidat sembla que no els hi aniria malament.
Dels altres grups amb presència menor actualment al Parlament, se situen en la posició de la immediatesa o l'endarreriment de les eleccions, en funció de les seves expectatives de resultats. Òbviament els que varen treure un resultat més minso a les darreres eleccions (PP, CUP, CP), voldrien unes eleccions ja, mentre que per C's, amb una previsió de davallada en la seva estimació de resultats, aguantar una mica més sent el primer partit del Parlament, no els va malament.
En un escenari en què els interessos de cada partit són sobre la taula quan s'hagi de prendre decisions, genera dubtes que la pandèmia que està condicionant la vida de tota la ciutadania, sigui la primera raó a l'hora de decidir si es posposen les eleccions, sabent que els partits polítics i per tant els seus representants, estan massa implicats en veure quin podria ser el seu lloc en un futur parlament i quines possibilitats tindrien de governar. Caldria recordar al president Companys en el seu discurs de proclamació de l'estat Català, quan va dir "Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots". Certament cada un ha de ser al seu lloc, però Catalunya no pot seguir sense amb un govern fen bandades, els seus ciutadans es mereixen unes eleccions en les quals els partits, per una vegada almenys, diguin quins són els seus objectius, les seves fites reals i que tinguin molt clar que l'objectiu és la gent, no són ells (els partits polítics), com acaba sempre succeint. S'ha arribat a una situació tant (permeti'm l'expressió) kafkiana, que en lloc de situar el benestar del poble en primer lloc a l'hora de votar i com a objectiu bàsic de qualsevol contesa electoral, ens trobem que l'objectiu és veure quina quota de poder pot tenir un partit o un altre.
Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.
