Les imatges que estem veient a la xarxa, les últimes nits, recorden els fets que vam viure arran de la sentència del judici de l'1-O. Llavors, la guspira que va encendre els carrers va ser la condemna contra els polítics que van impulsar el referèndum; ara, que el raper Pablo Hásel hagi entrat a la presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona.
Totes dues situacions tenen el seu origen en la deriva autoritària de l'estat espanyol, i la reacció de molts és la ràbia. Ràbia pel que es considera una injustícia, però també perquè s'intueix que el futur serà pitjor, i que la retallada de drets i llibertats anirà a més. I ràbia per l'actitud de la classe política, que es manifesta incapaç a l'hora de trobar solucions als problemes de molts, en especial els joves, tals com l'accés al mercat laboral i a l'habitatge. Tot plegat, a més, en plena pandèmia.
Que el Govern mostri el seu suport al cos dels Mossos entra al guió establert. Que a la xarxa hi corrin desenes de vídeos en què agents (funcionaris públics, al capdavall) abusen de la seva posició de força, però, hauria de desembocar en l'exigència i depuració de responsabilitats. Des d'aquell vehicle policial que empaitava gent pels carrers de Tarragona al crit de 'Veniu, som gent de pau', en el context postsentència s'han anat succeint per desgràcia els capítols en què l'actuació de les forces de seguretat no és sempre la més adequada. L'últim trist exemple és el de la jove a qui han buidat un ull, el que fa pensar que el protocol en l'ús de les bales de foam no se segueix com hauria.
És igualment trist recordar ara els discursos d'alguns líders independentistes, en què s'apel·lava a una tardor calenta per recuperar l'esperit posterior als dies del referèndum. Demanar al poble que es manifesti, però, per després mirar a una altra banda quan hi ha ferits a mans de la policia és cínic. Els arguments esgrimits llavors des del Govern van ser delirants, en determinats casos. La consellera Budó, posem per cas, va arribar a dir que els Mossos carregaven contra els manifestants "per protegir-los". De què? De qui?
En conseqüència, la lectura que molts vam fer d'aquell octubre és que la Generalitat va ser incapaç de controlar els excessos policials. Que aquesta actuï com a acusació particular contra no pocs encausats per les mobilitzacions és quelcom incomprensible. I que s'hagin condecorat agents per la seva tasca en el marc del referèndum és més sorprenent, encara. En la mesura que augmenti la repressió, és més que probable que creixi la tensió en places i carrers. El debat hauria d'anar més enllà de la llibertat d'expressió, o dels contenidors cremats. El debat hauria de centrar-se en les raons per les quals hi ha grups socials que se senten aïllats i desatesos, i que troben en la ràbia la resposta a la situació que vivim.
