Diumenge, 05 de Maig de 2024
Em desperto aquest dilluns amb una trucada i diversos whatsapps en què m’avisen que a l’Hospital de Sant Joan hi ha una parada de l’ANC repartint propaganda separatista. M’envien fotos dels fulletons que s’estan repartint. Res de nou. Un cúmul de mentides i promeses sense cap base real per animar la gent a creure que a la desitjada República catalana de les fonts brollaran llet i mel. Com rebatre mentides i fantasies?
Esglaiada per la impudícia d’estar repartint això a un centre de salut, on molta gent pateix i està disposada a creure qualsevol cosa que prometi millorar la seva situació, entro a analitzar un text del fulletó que em crida especialment l’atenció. Es tracta d’una carta oberta als llatinoamericans. Aquest col·lectiu ha estat tradicionalment menystingut pel separatisme, ja que és més poc inclinat a canviar la seva llengua per la llengua sagrada del Règim. Però, és clar, en aquest moment, cal sumar-los. I què millor que invocar el seu passat colonial (al qual els catalans no vam tenir res a veure, per suposat. Només cal recordar com la defensa acèrrima del proteccionisme va donar lloc a la pèrdua de Cuba, on érem els amos). Passat que els iguala amb Catalunya, de la que alguns diuen sense reserva que és una colònia. El món capgirat: els colonitzats catalans són rics i els colons espanyols exerceixen, en general, les feines més humils.
Tornant al fulletó. El text es basa en un article d’un escriptor i economista nascut a Mèxic anomenat Agustí Tola. Agustí? A veure si serà tan fals com la carta de la preciosa adolescent, Abril, difosa al portal cataladigital.cat demanant que vagin a votar per ella. Llàstima que la impostura va quedar al descobert quan un lector, Sergi, va escriure: "Què bé parla el català l’Emily Rudd, sent com és dels Estats Units, i què conscienciada que està amb el tema!". Efectivament, la foto és d’una model i actriu nascuda a Minnesota. Una falsedat més.
De les coses que diu aquest Tola, millor ni parlar-ne. Des d’acusacions a Ciutadans fins a la falsificació flagrant de la història de Catalunya. Res al que no ens tinguin acostumats.
Però el realment greu i el que des de Ciutadans volem denunciar és que la presidenta del consell d’administració de l’Hospital, Noemí Llauradó, portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Reus, en comptes de guardar la neutralitat deguda al seu càrrec, hagi autoritzat aquesta malifeta, utilitzant aquest càrrec per afavorir la seva opció política.
Quan li hem retret, s’ha escudat en que hi ha hagut altres autoritzacions anteriors per repartir fulletons a l’Hospital com la de la Plataforma Antidesnonaments. S’ha de ser sectari per comparar la promoció de la ruptura de la convivència dins de la mateixa Catalunya i amb la resta d’espanyols amb la lluita per un dret bàsic com l’habitatge. Gràcies, presidenta.
Un cop més, hem d’aguantar que des dels mitjans de poder que han aconseguit ocupar en la seva totalitat se’ns ofengui a la meitat dels catalans que no volem la separació, que volem arranjar les coses, no trencar-les, que volem ser, juntament amb la resta d’espanyols, lliures i iguals davant la llei. Des de Ciutadans sempre lluitarem contra les fal·làcies amb les què es vol imposar el pensament únic des d’un Govern que mai ha governat per a tots els catalans.
Pepa Labrador és regidora de Cs a Reus i membre del Consell d’Administració de l’Hospital de Sant Joan.
Sectarisme bo i sectarisme dolent
Sra Pepa Labrador: Vostè critica que ANC fa publicitat a l'Hospital. Societat Civil Catalana també ho fa i no ho critica pas. Es que per vosté hi ha sectarisme bo i sectarisme dolent?
ganxet, informa't abans d'opinar
Sr ganxet, hi ha hemerotques que mostren les afirmacions d'aquesta regidora, i per cert, ja cansa la difamació de tractar de nazis als catalans quan més de 2.000 catalans van morir en els camps d'extermini, així que lliçons sobre nazisme, poques.
Passava ....?
Els que sempre parlen de facisme o nazisme, son els del pensament unic i del nacionalSSecesionisme, no s equivoqui
'''Un cop més, hem d’aguantar
'''Un cop més, hem d’aguantar que des dels mitjans de poder que han aconseguit ocupar en la seva totalitat se’ns ofengui a la meitat dels catalans que no volem la separació, que volem arranjar les coses, no trencar-les, que volem ser, juntament amb la resta d’espanyols, lliures i iguals davant la llei. Des de Ciutadans sempre lluitarem contra les fal·làcies amb les què es vol imposar el pensament únic des d’un Govern que mai ha governat per a tots els catalans'''
A banda de les mitges veritats que expliques: Apliqueu el mateix principi arreu de la pell de brau.
i tu dius nazis als independentistes
Aquesta senyora no és aquella que compara festes majors de Reus i manifestacions democràtiques amb nazisme?
Sectarismo en general...!!!
Los analistas políticos auguran que después del 1-O, cambiará todo. Pero la lección más amarga que ha sacado la sociedad civil catalana y española de la crisis del siglo XXI, ha sido la quiebra total de un modelo de expectativas generacionales que parecía orientarse de manera indefinida hacia una mejora progresiva de las condiciones de vida. El llamado bienestar social, se ha desmoronado y con ello los grandes sueños de miles y millones de personas. Y por si fuera poco, en estos días el yihadismo ha pegado duro en Cataluña y España. El sábado 26 de agosto, la tensión política era manifiesta en la protesta antiterrorista. ¿Qué hacemos con la inmigración? Qué hacemos con la independencia? Qué hacemos con los políticos que se han llevado nuestro dinero?
A raíz de estos hechos, viene la reacción de las personas que han padecido la crisis y hace posible que aflore una argumentada y gran acción social por parte de la ciudadanía y de la clase independentista, para querer construir una nueva nación, como alternativa a las frustraciones acumuladas en el pasado, y los grandes fracasos económicos mundiales del presente, pero con el fracaso por medio de sus actuales dirigentes: PP, PSOE, PdCAT, CUP, ERC, PODEMOS…). No son capaces de dar soluciones al problema real de la sociedad: paro; recortes; saqueo por tramas políticas de todo tipo y color, etc.. Emerge con fuerza el sentimiento separatista para salvar las desilusiones colectivas, que quieren un cambio, pero un cambio sin rumbo. No saben, o no quieren ver una realidad, que es lo que el pueblo necesita.
