S'acosten noves eleccions en les qual, com sempre, tothom ens prometrà tot i més, que ens solucionaran tots els nostres problemes i que ho faran molt bé, a la vegada que no s'oblidaran de ressaltar el malament que ho han fet, i ho farien, els altres.
Com sempre, els acords post-electorals ja faran ensumar que poc es complira del promès, i ens sentirem defraudats i enganyats, malgrat que, qui més i qui menys, ja ha pogut veure que -intencions, discursos, actituds, aptituds i capacitats personals a part- les condicions i circumstàncies no deixen massa escletxes per tenir esperances que alguna cosa pugui millorar, ans el contrari. No ho permet ni l'entorn extern, d'una Unió Europea en construcció permanent, ni encara menys l'intern, amb el panorama que ha quedat després de sofrir els efectes de la crisi econòmica general i de la gestió particular posterior per remuntar-la, en la qual el sector més perjudicat ha estat el ciutadà i els serveis més bàsics, en favor de mantenir el poder de l'Estat i prioritzar. Tampoc no facilita gens que els conceptes "dretes", "esquerres", "centre-dreta" o "centre-esquerra", es vegin, en l'actualitat, netament superats per uns de més radicals i viscerals. Malauradament, n'hi ha que són marcadament retrògrads, i que, pel que sembla, compten amb prou addictes com perquè estiguem molt preocupats.
En un rampell, fins i tot, ens assegurarem a nosaltres mateixos que mai més no tornarem a caure en el parany. Res de res. Casualment, en aquesta ocasió, als pocs dies, tindrem l'oportunitat de rectificar i, amb tota seguretat, ens passarà exactament el mateix. Bàsicament perquè a les conteses generals, els electors, amnèsics, encara ens movem per ideologies, i els electes, amb el poder de la poltrona a l'abast, sovint les confonen o, directament, s'obliden de la ideologia i del programa que han presentat i pel que han estat votats.
Perquè molt aviat es perd l'empatia i la serenor i, en temps de campanya, quasi bé es dispensa més atenció a no quedar enrere del que pugui dir o fer l'adversari que al que es vol plantejar per aconseguir el vot, i també perquè, després, per segons qui, amb segons quina oposició, hi ha una feinada per aplicar i desenvolupar el seu ideari i objectiu.
El futur que marca el present que ha quedat presenta massa símptomes com perquè, en aquesta ocasió, globalment, ens deixin encertar-la. Altra cosa serà el que majoritàriament escollim amb prou possibilitats de govern per a dirigir els propers quatre anys tota l'estructura estatal i, particularment, el que més directament ens pot afectar. I això sí que depèn, directa i exclusivament, de cadascun de nosaltres. L'experiència ja acumulada hauria de superar la ideologia i les legítimes expectatives, esperances i desitjos que cadascú pugui albergar, i hauria de servir per no seguir caient en el foc d'encenalls.
Una vegada exercit el dret de tot ciutadà, a part del resultat final que pugui quedar, si es vol, el que sí que serà fàcil de llegir és el nombre d'unionistes i d'independentistes que hi ha a Catalunya. Mancats com estem de referèndum... Sigui com sigui, el que tenim per segur és que les primeres conteses estatals de l'any, les del 28A, es disputaran amb el tema català, Catalunya i els catalans, com eix central de la campanya, com ja va passar a les passades d'Andalusia. I també s'hi veurà la tendència a l'evolució o involució dels drets individuals i col·lectius, tan deteriorats en les últimes legislatures.
I, per si la campanya no fos prou feixuga i digna de ser estalviada, en aquesta ocasió hi intervé de ple un ingredient afegit en forma de 'teatro del bueno', que treu normalitat, que condiciona, que, vulguis o no vulguis, és al rerefons i a tothom, molt especialment als catalans, tocarà d'alguna manera i en algun sentit.
