Que és primer, l'ou o la gallina? Aquesta és l'eterna pregunta que la humanitat sempre s'ha fet, i que deixa la porta oberta per a tota mena de reflexions, opinions i, seguidament, més i més dubtes.
En esport, sovint veiem que hi ha disputes que sobrepassen els límits de la sana esportivitat. Que hi ha algú que utilitza formes i maneres, diríem que poc ortodoxes, fins i tot d'alguna o molta violència, en vers el contrari. Per aquestes situacions hi ha un jutge o un àrbitre que gairebé sempre aplica la llei salomònica entre qui pega i qui respon, fins i tot en alguna ocasió s'ha vist un major càstig per qui la torna.
Amb el benentès que en aquests casos és molt complicat i difícil dictaminar en dècimes de segon el grau de culpabilitat en altercats que excedeixen les normes entre competidors, si no s'estableix un mateix llistó de mesura per a tots i sempre, hi ha decisions que poden produir l'efecte invers al càstig per reflexionar.
Això mateix també es podria dir en el cas de les guerres que estan petant, malauradament dia si i dia també, arreu del món. Tot i que, en aquest cas, gairebé sempre es veu ben clar ja des del principi que es produeixen per un abús d'un més fort en vers un de més feble. Quan la disputa és entre iguals, en principi no hi hauria res a dir. Allà ells.
Però quan un bon dia algú creu que no pot ser que un país veí pugui tenir determinats interessos a prop de qui considera adversari geopolític i decideix invadir-lo militarment, amb la inevitable repercussió en vides humanes, innocents i alienes a tot, a part de la destrucció material, ningú en pot quedar indiferent.
O quan algú es creu amb tot el dret d'aniquilar, atacant el poble i tallant tot subministrament de supervivència, perquè l'altre es rebel·la, encara que sigui fora-mida, davant dels excessos i permanent invasió i ocupació de territori, traves i menyspreu, tampoc ningú pot quedar indiferent.
Aquests i altres molts casos amb què ja ens hem familiaritzat, el que es veu a primera vista, i sense entrar en el que no se sap, és molt gruixut per poder ser comprès, a la vegada que om troba a faltar un ens universal fort de veritat que pugui intervenir per no deixar el que són, finalment, genocidis i destrucció.
En una comparació lleugera, a diferència que en l'esport, en les guerres sembla que no hi ha qui des de bon principi ensenyi una targeta groga o directament vermella, encara que, també com en l'esport, a vegades no s'encerti en la decisió.
