La setmana passada, un amic va tenir un principi d'ictus estant en un bar del carrer de Barcelona a Salou. Un cambrer va saber interpretar els senyals i telefonar ràpidament a emergències.
No importa com ni per què, aquest home va haver d'abandonar el seu país, els seus costums, als seus amics... i familiars, va creuar el món per a venir a Salou a la recerca d'un present millor. A estar aquest dia i a aquesta hora, per a salvar la vida a un home, un client, solament conegut per la conversa diària, la pregunta de què li ve de gust prendre, el comentari casual de com es troben tots dos en les seves respectives solituds i potser fer un vol ras sobre les coses quotidianes que fan la vida més amable.
Situacions d'aquesta mena, una llum de bona fe i de sincronicitat humana, em reconcilien amb una existència cada vegada més egoista i individualista d'aquesta societat profundament insolidària.
Els herois anònims existeixen. N'hi ha més, molts més, però no ho sabem fins que no ens succeeix una desgràcia.
La vida és meravellosa si se sap interpretar cada gest que converteix una tragèdia en un dia més d'oportunitat. Per a tots.
Segur que vas fer el que creies correcte i necessari. Gràcies, com sigui el teu nom i qui siguis, per salvar-li la vida. Les benediccions no venen malament, però tu no les necessites. La benedicció vas ser tu i és el teu do, heroi anònim.
Carolina Figueras és creadora d'espectacles, coreògrafa i directora artística.
