Des d'aquell llunyà 12 de gener d'enguany, en què el CF Reus va empatar davant el Numancia de Sòria amb un gol a l'últim minut del ganxet Querol, tot han estat males noticies a la casa roig-i-negra.
Aquell dia es va salvar un punt in extremis, però no sembla pas que la continuitat del club es pugui salvar ara in extremis. L'inassumible deute que va deixar la gestió de l'expropietari Joan Oliver fa inviable la continuïtat del CF Reus. Cal que siguem conscients que amb deute d'aquestes característiques és inútil intentar lluitar per mantenir un 'club zombi' permanentment llastrat per uns deutes gegantins. Per tant, crec que cal començar de zero, com va fer en el seu moment la UE Figueres, pocs anys després d'haver acaronat el somni de l'ascens a la Primera Divisió.
L'expulsió del club al final de la primera volta ja va deixar molt tocada una SAE en mans del nord-americà Onolfo. Per primera vegada s'expulsava un club d'una competició professional del futbol estatal i el Reus era la víctima. Una mena de boc expiatori en forma d'avís per navegants d'altres SAE amb dificultats econòmiques. Molts ens hem preguntat si a d'altres SAE amb més nom al futbol professional se les hagués tractat igual.
A tots ens ve al cap el Real Zaragoza, que amb 81 milions d'euros de deute continua competint. Al Reus, amb menys de 8 milions de deute i amb diners retinguts per part de La Liga, se'l va expulsar. Sense aquests diners retinguts s'haurien pogut pagar algunes nòmines per almenys mirar d'acabar la temporada, ni que hagués estat amb molts pocs jugadors professionals i amb nul·les esperances de conservar la categoria.
Evidentment, el maltractactament de la LFP respecte al CF Reus no exculpa la gestió de Joan Oliver i el seu entorn. Un Oliver que hauria d'haver donat puntuals explicacions de com s'havia pogut generar un deute tan gran en tan poc temps i amb un club modest, com és el CF Reus. Sóc conscient que se'm pot dir que una SAE és una empresa i que els seguidors tan sols són abonats per poder veure un espectacle futbolístic cada diumenge i que per tant, no poden exigir explicacions. Per desgràcia, és cert.
Però als romàntics que ens agrada anar a veure els nostres clubs, ens costa d'entendre aquest fet. Caldria que els dirigents dels SAE entenguessin que sense aquests seguidors 'romàntics' i una mica babaus, el estadis estarien buits i ningú perdria dues hores del cap de setmana per veure 22 joves rics corrent darrere una pilota, ni en directe ni per televisió.
Fa poc més tres anys que celebràvem l'ascens del CF Reus a la Segona Divisió estatal per primera vegada a la història, després d'haver superat un Racing de Santander que enguany sí que serà a la Segona Divisió. Sense la conversió del club en SAE això no hauria estat possible, però a dia d'avui penso que la immensa majoria de seguidors del CF Reus canviarien aquell ascens i els més de 100 partits jugats al futbol professional per continuar existint. Ni que fos a la Tercera Divisió.
