Aquests dies hem pogut veure a la ciutat unes pintades desconcertants i fora de lloc: "Refugees welcome. Tourists go home”. Què té a veure una cosa amb l'altra? Una cosa és la possible saturació turística que es produeix en algunes zones del país i l’altra les persones, una a una. Els refugiats mereixen el nostre suport i solidaritat, sabem el que pateixen i la injustícia que estan sofrint, però també sabem el respecte que es mereix qualsevol persona humana. O és que ara hem de bandejar a la gent que decideix viatjar i conèixer món (el turista)?
Sempre s'ha considerat un avenç de la societat i un valor cultural afegit que la gent viatgi, que sàpiga com viuen la resta d’habitants del planeta i que aprenguin conductes d'altres comunitats i països. La gent viatjada disposa d'una mentalitat més oberta, més rica, més tolerant, incorpora al seu pensament el patrimoni, la història i la cultura d'altres pobles.
La dissortada pintada (suposo que és una translació mimètica de les que es deuen haver fet a zones turístiques massificades) reflexa, a part de ser contradictòria, un pensament xenòfob... es veu que encara hi ha gent instal·lada al far west i que rebutja tot el que ve de fora.
Podem imposar a la resta de persones uns pensaments tan prims com aquests? fins a on poden arribar la ignorància i el descerebrament? Indiscutiblement que fenòmens com el turisme necessiten regular-se i tractar-se degudament però el que no es pot fer és barrejar pomes amb taronges: desconsiderar, fer d’una persona corrent (el turista) un adversari, un rival... Unes persones contra les altres? Es comença per aquí i s'acaba amb el pensament únic.
Aquests eslògans no estan realitzats des d’una perspectiva personal o aïllada (estan pintats amb motllo) i semblen fets des d'algun o altre col·lectiu... El seu discurs implica que alguns es pensen que estan per damunt dels altres i que poden traspuar impunement el seu complex de superioritat davant dels altres que pensen o actuen diferent. I barrejar-ho amb els refugiats, per autoposar-s’hi una patina de suposada solidaritat, té nassos.
Per si de cas i abans no es pugui viatjar, aquests dies me n'aniré a Atenes, el bressol de la nostra civilització, em convertiré en un turista, espero que els grecs no em facin fora per ostentar aquesta condició.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics