Sí a una Catalunya que fa front al canvi climàtic

La terra, la nostra terra, somriu i respira una mica més tranquil·la. El Parlament de Catalunya va aprovar, amb el vot afirmatiu de tots els grups parlamentaris i l'abstenció del PP, aquest dijous 27 de juliol, la Llei del Canvi Climàtic, que té en compte les aportacions de científics experts en aquest tema i les consideracions de la cimera de París sobre el Canvi Climàtic. La nova normativa es marca un gran objectiu: reduir les emissions un 40% d'aquí al 2030, el 65% per al 2040 i el 100% per al 2050. Catalunya és pionera en aquest tipus de legislació tant a l'estat espanyol, que està a la cua dels països europeus pel que fa a la tributació ambiental, com entre els països del sud d'Europa. A més, hi ha pocs referents de lleis semblants en altres països del món.

La iniciativa estableix mesures encaminades a mitigar el canvi climàtic i a adaptar-s'hi, defineix el model de governança de l'Administració pública amb relació a aquest fenomen i inclou dos nous impostos que penalitzen la contaminació: un que grava les activitats econòmiques i un altre sobre els grans vaixells, que haurien d'entrar en vigor el 2019 i que se sumaran al que ja va aprovar el Govern sobre vehicles contaminants. També crea un fons climàtic per a l'execució de polítiques i accions per a impulsar les energies renovables, descentralitzar les xarxes i fomentar l'autoconsum elèctric, promoure els habitatges energèticament eficients i la mobilitat sostenible, l'eficiència i l'estalvi de l'aigua, la investigació i la conservació de la biodiversitat, entre altres mesures.

És una llei de país perquè ha aconseguit un ampli consens polític, el que fa que sigui d'obligat compliment en el futur, governi qui governi. Així doncs, és un orgull, o més aviat un alleujament, viure en un país que amb aquesta normativa passa a formar part de les societats més avançades en la lluita contra el canvi climàtic, com són el Regne Unit, França i Suècia.

Mentrestant, la realitat s'imposa i les platges del litoral català estan perdent sorra. Un desastre natural que ens encoratja a afrontar el repte de fer compatible el turisme, principal activitat econòmica del territori, amb l'impacte mediambiental. Així doncs, a la degradació del litoral de les darreres dècades, com a conseqüència de la promoció del turisme massiu, ara, cal afegir els efectes del canvi climàtic, que ja s'estan fent evidents i que preveuen una pujada del nivell del mar que pot fer desaparèixer moltes platges. Uns efectes que es manifesten amb un increment de les temperatures i més virulència dels temporals, com ha estat el cas de la forta calor i els aiguats d'aquest mes de juliol.

En aquest sentit, el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICC), fet públic a principis d'any, ja adverteix que Catalunya experimentarà un augment de la temperatura de 0,8 °C aquest decenni i d'1,4 °C cap al 2050 respecte a la mitjana del període 1971-2000, i una possible disminució de la precipitació cap a mitjans del segle XXI. Segons aquest document, tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, la durada de les ratxes seques i l'augment de la torrencialitat i de la freqüència dels dies amb pluges molt intenses. A més de la necessitat de prendre mesures per fer front al canvi climàtic, l'informe "Protecció a tota costa", publicat per Greenpeace el mes de juliol, assenyala la necessitat de protegir el litoral català de l'urbanisme desmesurat, de la construcció d'infraestructures sense control - com ara ports esportius – i de la contaminació industrial i urbana de les aigües.

Per fer front a aquestes problemàtiques mediambientals i d'altres que ja s'intueixen, com l'envelliment de les centrals nuclears del nostre territori, Catalunya fa un pas decisiu i compta a partir d'ara amb la Llei del Canvi Climàtic. Un Sí al futur i un compromís amb el planeta, amb un dels reptes globals més importants de la humanitat. 

Diana Vizán Aguado és periodista, politòloga i sòcia de Greenpeace.