El proper 22 de desembre celebrarem la 64a Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes, per primera vegada en un teatre tan emblemàtic com el Liceu de Barcelona. A les portes de tancar un 2014 molt especial, també celebrem que fa cinquanta anys que Joan B. Cendrós, un dels fundadors d'Òmnium, va rellançar l'editorial Proa. Una feliç coincidència que ens recorda que, malgrat les dificultats, la normalització de la vida cultural catalana fa camí.
La Festa de Santa Llúcia celebra la literatura, en les seves diverses manifestacions: novel·la, conte, narració juvenil, poesia i, una novetat d'aquesta edició, teatre. Efectivament, amb el primer premi Frederic Roda de textos teatrals homenatjarem una de les persones a qui més devem en aquest àmbit i iniciarem el reconeixement als nous autors de l'escena teatral. Un exemple més que projecta la millor tradició literària cap al futur.
És bo recordar que la Nit de Santa Llúcia va néixer abans que Òmnium; la va iniciar el 1951 l'editor Josep M. Cruzet. Aleshores una “festa de les lletres catalanes” havia de celebrar-se clandestinament; fer i celebrar la literatura era una activitat de resistència. Hem d'agrair profundament la tasca dels catalans que van viure “per salvar-nos els mots”. Celebrar la literatura és una de les tasques que Òmnium ha fet i segueix fent, tal com correspon a una entitat que té per lema Llengua, cultura i país.
Ens agrada remarcar el significat cultural de la nostra associació, precisament en un moment en què se'ns coneix i reconeix per la implicació en el procés col·lectiu de construcció del futur polític de Catalunya. Tal com ho volen els nostres socis, així ens correspon si volem ser coherents amb l'esperit dels nostres fundadors, aquells qui van crear Òmnium l'any 1961 per defensar la llengua i la cultura catalanes de l'intent del feixisme de marginar-les minimitzant qualsevol expressió de la seva vitalitat.
És per això que ens trobeu al costat de les iniciatives que des de la societat civil i des de les instàncies polítiques es mouen avui amb la ferma intenció d'aconseguir la independència política. Ho fem conscients que només amb un estat propi es podrà desenvolupar plenament la creativitat, literària i de tot ordre, que sortosament existeix al nostre país. Ja no es tracta de resistir als embats de la dictadura, ara treballem per construir el futur; un futur en què la nostra cultura podrà conviure sense traves amb la resta de cultures.
Precisament, la inspiració cultural d'una part important de la nostra actuació dóna caràcter i complementa la nostra acció d'agitació cívica. El fet d'anomenar-nos Òmnium Cultural i de comportar-nos d'acord amb aquest nom permet unes col·laboracions que serveixen tant per estimular el creixement cultural com per eixamplar la majoria de ciutadans que desitgen poder viure com a catalans. Insistim que aquesta voluntat de ser tal com som exigeix avui el pas polític de la independència.
I no som pas els únics! L'octubre passat vam ser al costat dels 500 autors catalans que van signar un manifest a favor de la independència, que van afirmar: “Volem deixar dit que donem suport al vot afirmatiu, a favor de la independència. Perquè estem convençuts que amb un estat propi tindrem l'oportunitat de fer-ho molt millor. Volem viure fora del bucle avorrit de l'autonomia resignada i ploramiques. Serà millor si tots plegats escrivim com ens plagui la pàgina en blanc que tenim dret a encetar.”
Avui, malauradament, quan encara patim atacs impropis d'una democràcia de qualitat per part d'un estat impropi, la Festa de les Lletres Catalanes és una vetllada cultural en què celebrem els nostres escriptors, ben conscients que la millor manera de fer-ho consisteix a llegir-los. Volem ser uns ciutadans cultes, sobretot ara que som ben a prop d'accedir al “ple domini de la terra”.
Muriel Casals és president d'Òmnium Cultural.
